Astronau de la mission ClearSpace-1 tala qu'imaginada per sos conceptors © ESA

L'ESA trabalha al netejatge de l'orbita bassa terrèstra

L'ESA (European Space Agency) signèt a la fin del mes de novembre de 2020 amb la societat ClearSpace SA un contracte per l'organizacion d'una mission de recuperacion e de destrucion d'un objècte mandat ancianament dins l'espaci e desenant sens foncion.

Dins l'espaci aqueles objèctes inutils son ara de mai en mai nombroses e pausan de problèmas de securitat : en cas de collisions pòdon destrusir los satellits en mission. Demai los brigalhs produsits venon augmentar lo nombre d'objèctes dangièroses. D'aquí la necessitat de netejar.

L'orbita bassa es la mai concernida pel problèma. Aquí la densitat de satellits es la mai importanta e arrèsta pas de creisse notadament amb la mesa en placa de las megaconstellacions coma Starlink o OneWeb ont de centenats de satellits son mandat dins l'espaci.

L'Agéncia Espaciala Europèa s'entrevèt del problèma e signet en novembre de 2020 un contracte de 86 milions d'èuros amb la jove entrepresa soïssa ClearSpace SA per la recuperacion d'un objècte devengut inutil.

Mandarà mercés a una fusada Vega un satellit escobilhaire de 500 quilograms dotat de quatre braces articulats qu'anarà quèrre un vièlh adaptator de cargar utila Vespa que foguèt utilizat en 2013 per la mesa en orbita d'un satellit d'observacion de la Tèrra ; aquel objècte d'un centenat de quilograms ara sens foncion orbita devèrs lo 700 quilomètres d'altitud.

L'operacion de destrucion es simpla : lo veïcul escobilhaire agantarà precaucionosament amb sos braces l'objècte puèi tornarà dins l'atmosfèra cargat de sa presa. Aquí los dos vaissèls seràn destruches.

Aquel veïcul escobilhaire podrà donc pas servir dos còps. La mission nomenada ClearSpace-1 es prevista per 2025.

Per l'avenir ClearSpace SA prevei de poder desorbitar mai d'un satellit al còp.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.