En junh de 2018 de passatge a Tolosa Bibop G. Gresta cofondator de la societat Hyperloop TT (HTT) precisava las ambicions de sa societat, en particular pel site de Tolosa ont lo grop es present dempuèi 2017 sul site de Francazal.

La velocitat mejana de lors capsulas iperlops deuriá èsser compresa entre 600 e 700 km/h. La preocupacion primièra dels engenhaires essent lo confòrt e la securitat dels utilizators.

L'entreprenaire prevei de dubrir la primièra linha comerciala als Emirats Arabis Units per l'exposicion universala de 2020. Farà entre 5 e 10 quilomètres, religarà lo quartièr de Al Gadeer d'Abu Dhabi a l'aeropòrt.

Las partenças dels veïculs se faràn al ritme d'una cada doas minutas, transportaràn de mèrças o de passatgièrs. Pensan de poder rentabilizar l'investiment pro lèu.

A Tolosa la construcion d'una pista d'ensag de 300 mètres de long se perseguís. Qualques tubes son ja presents, d'autres van arribar. Preveson de l'acabar per la fin de l'an 2018.

La societat a anonciat pendent l'estiu qu'anava, tanben, bastir una pista d'ensag en China.

Aquel mòde de transpòrt es en plen desvolopament. D'autras entrepresas son a prene posicion, coma TransPod o Hyperloop One.

L'idèa d'un tal mòde de transportacion remonta a 2013. Es Elon Musk, PDG de SpaceX e de Tesla, que dins un pichon ensag de 58 paginas, Hyperloop Alpha, aviá presentat los concèptes d'engenhariá necessaris a sa concepcion.


Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.