Espaci e defensa

Lo govèrn francés prevei de se dotar dels mejans necessaris per mestrejar militarament l'espaci que considèra coma un front novèl de defendre.

Florence Parly presentèt lo 25 de julhet de 2019 sus la basa aeriana de Lion-Mont Verdun l'estrategia prevista pel ministèri.

Ja lo 13 de julhet, lo president Macron aviá anonciat que de mejans suplementaris serián consacrats a la defensa de l'espaci. L'objectiu d'en primièr es de poder detectar e identificar los satellits, e de protegir los mejans actualament present dins lo domèni espacial.

Lo president aviá alara precisat que lo comandament militar d'aquela entitat dedicada a l'espaci seriá basat a Tolosa.

D'aicí a 2025 son 700 milions d'èuros d'investiments de mai que son previst dins lo sector de la defensa espaciala per complir aqueles novèls objectius. Se venon apondre als 3,6 miliards d'èuros ja previst per la lei de programacion militara 2019-2025 per renovelar las capacitats satellitaras de l'armada.

Aquelas declaracions intervenon après la decision presa pels Estat Unis en 2018 de crear una seisena fòrça armada : la United States Space Force que debriá èsser operacionala tre 2020.

Clau per un nombre de mai en mai important d'activitats umanas, l'espaci ven per los grands poders un novèl terren de batèsta. Quatre païses an ja provat que podián destruire de satellits : China, Índia, Russia e Estats Units.


Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.