Espaci e defensa

Lo govèrn francés prevei de se dotar dels mejans necessaris per mestrejar militarament l'espaci que considèra coma un front novèl de defendre.

Florence Parly presentèt lo 25 de julhet de 2019 sus la basa aeriana de Lion-Mont Verdun l'estrategia prevista pel ministèri.

Ja lo 13 de julhet, lo president Macron aviá anonciat que de mejans suplementaris serián consacrats a la defensa de l'espaci. L'objectiu d'en primièr es de poder detectar e identificar los satellits, e de protegir los mejans actualament present dins lo domèni espacial.

Lo president aviá alara precisat que lo comandament militar d'aquela entitat dedicada a l'espaci seriá basat a Tolosa.

D'aicí a 2025 son 700 milions d'èuros d'investiments de mai que son previst dins lo sector de la defensa espaciala per complir aqueles novèls objectius. Se venon apondre als 3,6 miliards d'èuros ja previst per la lei de programacion militara 2019-2025 per renovelar las capacitats satellitaras de l'armada.

Aquelas declaracions intervenon après la decision presa pels Estat Unis en 2018 de crear una seisena fòrça armada : la United States Space Force que debriá èsser operacionala tre 2020.

Clau per un nombre de mai en mai important d'activitats umanas, l'espaci ven per los grands poders un novèl terren de batèsta. Quatre païses an ja provat que podián destruire de satellits : China, Índia, Russia e Estats Units.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.