La Torre Occitània tala que prevista per sos conceptors

Lo permés qu'autoriza la construccion de la Torre Occitània a Tolosa es signat

Lo dimars 23 de julhet de 2019, Tolosa Metropòli anoncièt qu'aviá signat lo permés qu'autoriza la construccion de la Torre Occitània.

La comission d'enquèsta publica emetèt una opinion favorabla a sa realizacion.

Aquela torre es un dels elements màger de l'important projècte arquitectural Tolosa Èuro Sud-Oèst que deu permetre la redefinicion del quartièr comprés entre las futuras ramblas de l'avenguda Joan Jaurés e la gara ferroviara Matabiau.

Aquí, lòtjaments, burèus e comèrcis deurián veire lo jorn dins las annadas que venon. Los promotors preveson de liura la torre Occitània en 2023.

D'opausants al projècte se mobilizèran localament sens poder tornar metre en question la futura construccion. Es notadament las performanças energetica de la torre que foguèran criticadas : los bastiments de granda nautor degalhan mai d'energia que de construccions bassas.

La volontat pr'aquò de balhar a la vila de Tolosa un bastiment emblematic e sinonim de modernitat, permetèt al projècte de s'impausar.


L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.