La Torre Occitània tala que prevista per sos conceptors

Lo permés qu'autoriza la construccion de la Torre Occitània a Tolosa es signat

Lo dimars 23 de julhet de 2019, Tolosa Metropòli anoncièt qu'aviá signat lo permés qu'autoriza la construccion de la Torre Occitània.

La comission d'enquèsta publica emetèt una opinion favorabla a sa realizacion.

Aquela torre es un dels elements màger de l'important projècte arquitectural Tolosa Èuro Sud-Oèst que deu permetre la redefinicion del quartièr comprés entre las futuras ramblas de l'avenguda Joan Jaurés e la gara ferroviara Matabiau.

Aquí, lòtjaments, burèus e comèrcis deurián veire lo jorn dins las annadas que venon. Los promotors preveson de liura la torre Occitània en 2023.

D'opausants al projècte se mobilizèran localament sens poder tornar metre en question la futura construccion. Es notadament las performanças energetica de la torre que foguèran criticadas : los bastiments de granda nautor degalhan mai d'energia que de construccions bassas.

La volontat pr'aquò de balhar a la vila de Tolosa un bastiment emblematic e sinonim de modernitat, permetèt al projècte de s'impausar.


Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.