La Torre Occitània tala que prevista per sos conceptors

Lo permés qu'autoriza la construccion de la Torre Occitània a Tolosa es signat

Lo dimars 23 de julhet de 2019, Tolosa Metropòli anoncièt qu'aviá signat lo permés qu'autoriza la construccion de la Torre Occitània.

La comission d'enquèsta publica emetèt una opinion favorabla a sa realizacion.

Aquela torre es un dels elements màger de l'important projècte arquitectural Tolosa Èuro Sud-Oèst que deu permetre la redefinicion del quartièr comprés entre las futuras ramblas de l'avenguda Joan Jaurés e la gara ferroviara Matabiau.

Aquí, lòtjaments, burèus e comèrcis deurián veire lo jorn dins las annadas que venon. Los promotors preveson de liura la torre Occitània en 2023.

D'opausants al projècte se mobilizèran localament sens poder tornar metre en question la futura construccion. Es notadament las performanças energetica de la torre que foguèran criticadas : los bastiments de granda nautor degalhan mai d'energia que de construccions bassas.

La volontat pr'aquò de balhar a la vila de Tolosa un bastiment emblematic e sinonim de modernitat, permetèt al projècte de s'impausar.


Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.