Lo constructor d'automobilas Porsche presentèt pendent l'estiu de 2019 lo sieu primièr modèl electric lo Taycan.

Se sentissèt lo besonh de montar a 100 km/h en mens de 2,8 segondas, dins un monstre de 2,2 tònes e de mai de 760 cavals sens empudesir lo vesinatge amb de gases d'escapament alara aquel Taycan es per vos.

Lo veïcul a 450 quilomètres d'autonomia fa 4,96 mètres de long per 1,97 mètres de larg. Possedís un doble còfre amb una mala classique de 388 litres sul darrièr e un pichon espaci de 80 litres sul davant.

Lo modèl lo mens car es a un pauc mai de 155 000 èuros.

Lo Taycan ven completar l'ofèrta de veïculs nauts de gama a propulsion electrica. Son ja diponible dempuèi d'annadas las Tesla Model S o BMW i8, en esperant las Mercedes EQS e Jaguar XJ.


Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.