Lo robot Ted de Naïo
Lo robòt Ted © Naïo

L'entrepresa Naïo Technologie comercializa de robòts agricòlas. Aqueles apleches permeton de deserbar mecanicament las culturas.

Oz es lor primièr robòt. Pichon, s'adreça principalament al ortalièrs.

Plan mai gròs Dino s'adreça el a los qu'explechan de susfàcias mai importantas. Pesa 600 quilograms, a una autonomia de 4 a 8 oras e pòt trabalhar, en un passage, sus de faissas de 2,70 mètres de larg. Un vintenat son ja en activitat de pel mond. Es estat comercializat pel primièr còp en 2017.

Ted s'adreça als vinhairons. Coma sos dos companhs Oz o Dino permet de deserbar mecanicament las culturas. Pesa 900 Kg, son autonomia pòt anar fins a uèch oras.

Los robòts de Naïo son equipats de camèras que lor permeton de reconeisse las plantas cultivadas, un GPS lor permet de se localizar amb precision, son electrics.

Los robòts Oz e Dino

Los robòts Oz e Dino de Naïo Technologie en 2020


Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.