Ingenuity lo 16/04/2021
Ingenuity sul sòl marcian lo 16 d'abril de 2021 © NASA

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Dins l'encastre de la mission scientifica marciana de la NASA actualament en cors, menada essencialament pel robòt Perseverance, lo pichon dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl lo 19 d'abril de 2021.

L'ensag es estat modèste : l'aparelh s'enairèt, montèt a tres mètres de naut, i demorèt un trentenat de segondas abans de se tornar pausar.

Aquò èra lo primièr còp qu'un aparelh uman volava sus la planeta Mars.

Cal saupre que l'atmosfèra alà es tèune, 1 % de l'atmosfèra terrèstra. Per se poder manténer Ingenuity dispausa de doblas eliças que viran a 2 500 torns per minuta. Demai es leugièr : 1,8 kg.

Totas aquelas operacions son programadas dempuèi la Tèrra e se fan automaticament.


Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.