Lo modul Nauka o MLM
Lo modul Nauka o MLM estacat a l'ISS

Lo 29 de julhet de 2021 lo modul scientific rus Nauka, tanben designat pel sigle MLM, s'es amarrat a l'ISS.

Un problèma susvenguèt qualques temps après : los motors del nòu modul se son alucats çò que provoquèt una mesa en rotacion de l'estacion de 540°.

Lo problèma es estat rapidament corregit e l'estacion es estada reposicionada.

Lo modul Nauka de 20 tonas per un volum interior de 70 m3 es un laboratòri espacial. Ven en plaça del pichon Pirs en fin de vida que s'es destacat abans de se venir destruïre dins l'atmosfèra terrèstra.

Aquel element novèl permetrà als astronautas d'aver mai d'espaci per viure e trabalhar.

Es l'agéncia espaciala russa Roscosmos qu'èra responsabla de sa fabricacion e de sa mesa en plaça.


L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.