Visual de la mission Ax-1
Visual de la mission Ax-1

Divendre 8 d'abril de 2022 dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida, una còla de quatre astronautas partiguèt per l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS).

Pel primièr cop dins l'istòria de l'ISS, l'ensemble dels membres embarcats èran pas d'astronautas d'institucions publicas coma l'ESA o la NASA. Tres èran cap d'entrepresa, Larry Connor, Mark Pathy, Eytan Stibbe, lo quatren èra un ancian astronauta, Michael López-Alegría.

Son demorats doas setmanas en orbita bassa, dins l'estacion, a efectuar divèrsas experiéncias scientificas. Se considèran non pas coma de toristes espacials mas ben coma d'astronautas privats.

Es la societat Axiom Space qu'organizèt lo viatge en collaboracion amb SpaceX e la NASA. La mission aviá per nom Ax-1.

Los quatres astronautas son tornats lo diluns 25 d'avril. Tres autras missions d'aquel tipe son ja previstas.

Axiom Space a per ambicion, al delà d'aquelas missions vèrs l'ISS, de bastir la siá pròpria estacion. Un primièr modul deu èsser mandat en orbita en 2024. Restacat d'en primièr a l'ISS se'n separariá a tèrme.

Los vòls entre la Tèrra e l'ISS son estats efectuats mercés a una capsula Dragon de SpaceX.


Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.