Visual de la mission Ax-1
Visual de la mission Ax-1

Divendre 8 d'abril de 2022 dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida, una còla de quatre astronautas partiguèt per l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS).

Pel primièr cop dins l'istòria de l'ISS, l'ensemble dels membres embarcats èran pas d'astronautas d'institucions publicas coma l'ESA o la NASA. Tres èran cap d'entrepresa, Larry Connor, Mark Pathy, Eytan Stibbe, lo quatren èra un ancian astronauta, Michael López-Alegría.

Son demorats doas setmanas en orbita bassa, dins l'estacion, a efectuar divèrsas experiéncias scientificas. Se considèran non pas coma de toristes espacials mas ben coma d'astronautas privats.

Es la societat Axiom Space qu'organizèt lo viatge en collaboracion amb SpaceX e la NASA. La mission aviá per nom Ax-1.

Los quatres astronautas son tornats lo diluns 25 d'avril. Tres autras missions d'aquel tipe son ja previstas.

Axiom Space a per ambicion, al delà d'aquelas missions vèrs l'ISS, de bastir la siá pròpria estacion. Un primièr modul deu èsser mandat en orbita en 2024. Restacat d'en primièr a l'ISS se'n separariá a tèrme.

Los vòls entre la Tèrra e l'ISS son estats efectuats mercés a una capsula Dragon de SpaceX.


Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.