Visual de la mission Ax-1
Visual de la mission Ax-1

Divendre 8 d'abril de 2022 dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida, una còla de quatre astronautas partiguèt per l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS).

Pel primièr cop dins l'istòria de l'ISS, l'ensemble dels membres embarcats èran pas d'astronautas d'institucions publicas coma l'ESA o la NASA. Tres èran cap d'entrepresa, Larry Connor, Mark Pathy, Eytan Stibbe, lo quatren èra un ancian astronauta, Michael López-Alegría.

Son demorats doas setmanas en orbita bassa, dins l'estacion, a efectuar divèrsas experiéncias scientificas. Se considèran non pas coma de toristes espacials mas ben coma d'astronautas privats.

Es la societat Axiom Space qu'organizèt lo viatge en collaboracion amb SpaceX e la NASA. La mission aviá per nom Ax-1.

Los quatres astronautas son tornats lo diluns 25 d'avril. Tres autras missions d'aquel tipe son ja previstas.

Axiom Space a per ambicion, al delà d'aquelas missions vèrs l'ISS, de bastir la siá pròpria estacion. Un primièr modul deu èsser mandat en orbita en 2024. Restacat d'en primièr a l'ISS se'n separariá a tèrme.

Los vòls entre la Tèrra e l'ISS son estats efectuats mercés a una capsula Dragon de SpaceX.


Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».