Visual de la mission Ax-1
Visual de la mission Ax-1

Divendre 8 d'abril de 2022 dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida, una còla de quatre astronautas partiguèt per l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS).

Pel primièr cop dins l'istòria de l'ISS, l'ensemble dels membres embarcats èran pas d'astronautas d'institucions publicas coma l'ESA o la NASA. Tres èran cap d'entrepresa, Larry Connor, Mark Pathy, Eytan Stibbe, lo quatren èra un ancian astronauta, Michael López-Alegría.

Son demorats doas setmanas en orbita bassa, dins l'estacion, a efectuar divèrsas experiéncias scientificas. Se considèran non pas coma de toristes espacials mas ben coma d'astronautas privats.

Es la societat Axiom Space qu'organizèt lo viatge en collaboracion amb SpaceX e la NASA. La mission aviá per nom Ax-1.

Los quatres astronautas son tornats lo diluns 25 d'avril. Tres autras missions d'aquel tipe son ja previstas.

Axiom Space a per ambicion, al delà d'aquelas missions vèrs l'ISS, de bastir la siá pròpria estacion. Un primièr modul deu èsser mandat en orbita en 2024. Restacat d'en primièr a l'ISS se'n separariá a tèrme.

Los vòls entre la Tèrra e l'ISS son estats efectuats mercés a una capsula Dragon de SpaceX.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.