Citroën ë-C3
La Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Ja en genièr de 2024 son mai de 15 000 veïculs que son estats precomandats. Es son prètz que deuriá satisfar lo mond.

Doas version son disponiblas : la ë-C3 You, version basica propausada al prètz de 23 300 €, e la ë-C3 Max a 27 800 €. Aquesta darrièra version dispausa d'equipaments suplementaris coma de gelhas en aluminium de 17 poces, de barras sul tet, un ecran central tactil de 10,25 poces o encara una climatizacion automatica.

La veitura a un motor de 83 kW (113 ch) e una batteriá LFP (litium, fèrre e fosfat) de 44 kWh. Son autonomia s'amonta a 300 km en cicle WLTP (Worldwide harmonised Light vehicle Test Procedure).

La velocitat maximala d'aquela veitura, destinada als pichons desplacaments del quotidian, es de 135 Km/h.

Lo constructor Citroën prevei de propausar per 2025 un modèl un pauc mai basic encara que la ë-C3 You al prètz de 19 990 €.

ë-CS You interior

Interior de la ë-C3 You © Citroën

ë-CS You interior

Interior de la ë-C3 Max © Citroën

ë-CS You versus ë-C

Los diferents equipaments de las doas versions


L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.