Citroën ë-C3
La Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Ja en genièr de 2024 son mai de 15 000 veïculs que son estats precomandats. Es son prètz que deuriá satisfar lo mond.

Doas version son disponiblas : la ë-C3 You, version basica propausada al prètz de 23 300 €, e la ë-C3 Max a 27 800 €. Aquesta darrièra version dispausa d'equipaments suplementaris coma de gelhas en aluminium de 17 poces, de barras sul tet, un ecran central tactil de 10,25 poces o encara una climatizacion automatica.

La veitura a un motor de 83 kW (113 ch) e una batteriá LFP (litium, fèrre e fosfat) de 44 kWh. Son autonomia s'amonta a 300 km en cicle WLTP (Worldwide harmonised Light vehicle Test Procedure).

La velocitat maximala d'aquela veitura, destinada als pichons desplacaments del quotidian, es de 135 Km/h.

Lo constructor Citroën prevei de propausar per 2025 un modèl un pauc mai basic encara que la ë-C3 You al prètz de 19 990 €.

ë-CS You interior

Interior de la ë-C3 You © Citroën

ë-CS You interior

Interior de la ë-C3 Max © Citroën

ë-CS You versus ë-C

Los diferents equipaments de las doas versions


Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).