Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.
Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.
La societat Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa desvolopa dempuèi qualques ans un avion ibrid. Lo 1èr de decembre de 2021 son director, Jean-Christophe Lambert, desvelèt l'aparéncia de l'aparelh que preveson de comercializar.
Dins l'encastre del programa Artemis bailejat per la NASA lo retorn dels umans sus la Luna èra previst per 2024. En novembre de 2021 Bill Nelson en carga del projècte per l'agéncia estatsunidenca anoncièt que l'eveniment se podriá pas organizar abans 2025 « al pus lèu ».
Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.
La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.
Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.
Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.
Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.
Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.
Debutèran a la fin del mes de julhet de 2021 a Tolosa los ensages del teleferic urban que jonh l'Oncopòli e l'Universitat Paul Sabatier.
En 2020 en Euròpa la part dels veïculs electrics dins las vendas èra al segond trimèstre de 3,5 %. En 2021 pel meteis periòd èra de 7,5 %. Un pauc mai del doble.
Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.
Lo dimars 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin mandèt pel primièr còp al delà de la linha de Kármán quatre passatgièrs. Tot s'es plan passat.
Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.
En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.
En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.
Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.
La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.
Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.
La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.