Cronica Al canton (Revista del conselh general d'Avairon, abril de 2010).

Manjar roergàs

La produccion alimentària avaironesa trabalha mai que mai per noirir las vilas de França e d’endacòm mai. Fòra França per exemple, la carn dels vedèls pesucs se vend en Itàlia e lo ròcafòrt un pauc pertot dins lo mond.

Las produccions gastronomicas tradicionalas se mantenon en Avairon de mercè las fèstas ont se fa de triponejadas, de reponchonadas, d’estòfinadas, de cuèchas montanhòlas (aligòt)... Lo toriste curiós de trapar lo gost del país ont se passeja, tastarà los farçons, las faldetas, lo cambajon, las fo(g)assas, las flaunas... amb de vins del país : Marcilhac, Estanh, Entraigas-Lo Fèl, Val de Tarn-Còstas de Milhau...

Las especialitats tradicionalas se pòdon trapar tanben dins de pizzas o d’ensaladas al ròcafòrt, al laguiòla, al cambajon, al magret... Ara que los imperatius de la dietetica fan una plaça mai bèla als legums e a las fruchas, cal esperar que la produccion de las ribièiras roergassas serà en mesura de respondre a la demanda de produches fresques e biò. Benlèu que las sopas d’olada amb de legums de l’òrt tornarà prene plaça, un jorn o l’autre, sus las taulas avaironesas. Segur que la porcion de lard dels vailets d’un còp èra es passada de mòda, mas una bona sopa se pòt far amb un culhièirat de grais de rit pel gost e un planponh de legums verds atalhonats e escampats dins lo bolh davant de servir.

Tot aquò es bon per la santat.


Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.