L'institut Occitan d'Avairon dins lo Magazine de l'Aveyron del mes de junh de 2013 comunica :

Patrimònis - La salvagarda e la valorizacion del patrimòni roergàs son asseguradas per las collectivitats territorialas (comunas, intercomunalitats, Departament), per las associacions departamentalas (Associacion de salvagarda del patrimòni arqueologic avaironés, Salvagarda de roergue, Societat de las Letras...) e per l’iniciativa privada. Aquel trabalh se fa amb los musèus publics o privats, los servicis publics (arqueologia, arquius...), las associacions departamentalas o localas, e per las edicions (Viure en roergue, Patrimòni, Parcours romans...).

Pel patrimòni vernaculari o pichon patrimòni, las iniciativas son adujadas e encoratjadas per las collectivitats e per las associacions especializadas. Tot aquel trabalh es valorizat tanben per las associacions de caminaires. Sonca que, plan sovent, los mots d’aquelses qu’an bastit aquel patrimòni e que se’n son servit son oblidats suls guides e la sinhaletica. Puslèu que de daissar pèrdre los mots de masuc, de jaça, de paredor, de faissa, de còla, de fornial, de secador, de lavador, de pesquièr, de vial de pè, de carral, d'ostal, de castèl, d'orador, de capèla, d'escura, de fenial, de palhièr, d'aire, de sòl, de font, de terond, de planca, de gas, e tantes e maites, òm pòt contactar l’Institut occitan d’Avairon-al canton, servici public de la lenga e del patrimòni etnologic dubèrt a totes.

[ligam IOA]


Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.