Un article del jornal del conselh general d'Avairon - no190 - novembre-decembre de 2013 :

Vielhum

Tot lo monde sap qu’en venguent vièlh, es la memòria longa que demòra lo mai. La del jove temps. Arriba un moment dins la vida que de noms de personas o de numèros de telefòn tòrnan pas de pic al cap. Per los que son nascuts en mitan rural roergàs dins la prumièira mitat del sègle XX, l’occitan es estada la lenga la mai ausida dins las prumièiras annadas de la vida. Èra la lenga de l’ostal, de las velhadas, del trabalh, dels vièlhs que gardavan los mainatges... Es de mercés aquò que d’iniciativas per prene en compte aquela realitat se son multiplicadas dins las darrièiras annadas. En Lemosin, d’especialistas an estudiat l’eficacitat de l’emplec de la lenga amb de malautes de la malautiá d’Alzheimer.

En Pirinèus-Nauts, lo Conselh general a finançat d’accions de formacion a l’occitan pel monde que trabalhan dins los ostals de retirada... E son nombroses los Roergasses joves que se son trachats que lors parents o grands-parents tornavan a l’occitan en fin de vida. E aquelses joves se metián a parlar una lenga qu’avián totjorn ausida mas jamai emplegada. Dins los ostals de retirada, los testimoniatges d’animators que veson de vièlhs que son coma assucats tornar prene vam en ausiguent una borrèia o de personals que comunican en occitan amb nòstres ancians son nombroses. En Avairon, la colleccion de documents audiovisuals Al canton pòt èsser una ajuda per metre un bocin mai d’èime dins las relacions amb los que n’an besonh.


Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.