Un article del jornal del conselh general d'Avairon - no190 - novembre-decembre de 2013 :

Vielhum

Tot lo monde sap qu’en venguent vièlh, es la memòria longa que demòra lo mai. La del jove temps. Arriba un moment dins la vida que de noms de personas o de numèros de telefòn tòrnan pas de pic al cap. Per los que son nascuts en mitan rural roergàs dins la prumièira mitat del sègle XX, l’occitan es estada la lenga la mai ausida dins las prumièiras annadas de la vida. Èra la lenga de l’ostal, de las velhadas, del trabalh, dels vièlhs que gardavan los mainatges... Es de mercés aquò que d’iniciativas per prene en compte aquela realitat se son multiplicadas dins las darrièiras annadas. En Lemosin, d’especialistas an estudiat l’eficacitat de l’emplec de la lenga amb de malautes de la malautiá d’Alzheimer.

En Pirinèus-Nauts, lo Conselh general a finançat d’accions de formacion a l’occitan pel monde que trabalhan dins los ostals de retirada... E son nombroses los Roergasses joves que se son trachats que lors parents o grands-parents tornavan a l’occitan en fin de vida. E aquelses joves se metián a parlar una lenga qu’avián totjorn ausida mas jamai emplegada. Dins los ostals de retirada, los testimoniatges d’animators que veson de vièlhs que son coma assucats tornar prene vam en ausiguent una borrèia o de personals que comunican en occitan amb nòstres ancians son nombroses. En Avairon, la colleccion de documents audiovisuals Al canton pòt èsser una ajuda per metre un bocin mai d’èime dins las relacions amb los que n’an besonh.


Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.