Un article del jornal del conselh general d'Avairon - no190 - novembre-decembre de 2013 :

Vielhum

Tot lo monde sap qu’en venguent vièlh, es la memòria longa que demòra lo mai. La del jove temps. Arriba un moment dins la vida que de noms de personas o de numèros de telefòn tòrnan pas de pic al cap. Per los que son nascuts en mitan rural roergàs dins la prumièira mitat del sègle XX, l’occitan es estada la lenga la mai ausida dins las prumièiras annadas de la vida. Èra la lenga de l’ostal, de las velhadas, del trabalh, dels vièlhs que gardavan los mainatges... Es de mercés aquò que d’iniciativas per prene en compte aquela realitat se son multiplicadas dins las darrièiras annadas. En Lemosin, d’especialistas an estudiat l’eficacitat de l’emplec de la lenga amb de malautes de la malautiá d’Alzheimer.

En Pirinèus-Nauts, lo Conselh general a finançat d’accions de formacion a l’occitan pel monde que trabalhan dins los ostals de retirada... E son nombroses los Roergasses joves que se son trachats que lors parents o grands-parents tornavan a l’occitan en fin de vida. E aquelses joves se metián a parlar una lenga qu’avián totjorn ausida mas jamai emplegada. Dins los ostals de retirada, los testimoniatges d’animators que veson de vièlhs que son coma assucats tornar prene vam en ausiguent una borrèia o de personals que comunican en occitan amb nòstres ancians son nombroses. En Avairon, la colleccion de documents audiovisuals Al canton pòt èsser una ajuda per metre un bocin mai d’èime dins las relacions amb los que n’an besonh.


Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.