Un article del jornal del conselh general d'Avairon - no190 - novembre-decembre de 2013 :

Vielhum

Tot lo monde sap qu’en venguent vièlh, es la memòria longa que demòra lo mai. La del jove temps. Arriba un moment dins la vida que de noms de personas o de numèros de telefòn tòrnan pas de pic al cap. Per los que son nascuts en mitan rural roergàs dins la prumièira mitat del sègle XX, l’occitan es estada la lenga la mai ausida dins las prumièiras annadas de la vida. Èra la lenga de l’ostal, de las velhadas, del trabalh, dels vièlhs que gardavan los mainatges... Es de mercés aquò que d’iniciativas per prene en compte aquela realitat se son multiplicadas dins las darrièiras annadas. En Lemosin, d’especialistas an estudiat l’eficacitat de l’emplec de la lenga amb de malautes de la malautiá d’Alzheimer.

En Pirinèus-Nauts, lo Conselh general a finançat d’accions de formacion a l’occitan pel monde que trabalhan dins los ostals de retirada... E son nombroses los Roergasses joves que se son trachats que lors parents o grands-parents tornavan a l’occitan en fin de vida. E aquelses joves se metián a parlar una lenga qu’avián totjorn ausida mas jamai emplegada. Dins los ostals de retirada, los testimoniatges d’animators que veson de vièlhs que son coma assucats tornar prene vam en ausiguent una borrèia o de personals que comunican en occitan amb nòstres ancians son nombroses. En Avairon, la colleccion de documents audiovisuals Al canton pòt èsser una ajuda per metre un bocin mai d’èime dins las relacions amb los que n’an besonh.


Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.