Cronica occitana Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon de març de 2012.

Son partits en America...

L’actualitat argentina tòrna metre en avant l’aventura d’aqueles Roergasses « partits en America » coma se ditz. Es lo títol d’una pèça de teatre escricha per un de lors parents, Enric Marcenac, de Moret.

Amb lo sénher Amado Bodon, l’istòria nos tòrna menar cent ans en rè quand Frederic Bodon daissèt Durenca per anar bastir un avenidor amb los sieus del costat de Pigüé.

Totes aquelses foraniats, que parlavan occitan cada jorn e que sabián mai o mens lo francés, se metèron a parlar castelhan per lors afars. Aquela lenga siaguèt la de lors enfants a costat del francés e, de còps que i a, de l’occitan que s’èra mantengut dins qualquas familhas mai de cent ans pus tard.

Ara, aquel temps es passat quitament se lo nom de Bodon representa per nautres un escrivan màger del sègle XX en lenga nòstra, l’enfant de Crespinh.

Ça que la, l’aventura culturala es pas acabada. Lo grop La Camera delle Lacrime de Bruno Bonhoure es anat a Pigüé amb l’aduja de l’associacion de cooperacion internacionala del Conselh general. Son tornats amb un novèl espectacle internacional ont lors voses se mesclan amb las d’artistas argentins, en castelhan, en francés, en catalan e en occitan. Aquela creacion podriá èsser tanben un biais de far conéisser als Avaironeses d’Argentina, e a los d’aicí, la lenga perduda de lors aujòls.


Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.