IEO Edicion ven de tornar editar l'òbra teatrala d'Adrien Vezinhet.

Lo recuèlh conten un prefaci d'Ives Roqueta e 6 pèças :

  • L’Escampat,
  • La Tatà de Borniquet,
  • Maridam la Tatà,
  • La Bastarda,
  • Lo Pastre del Masvièlh
  • Las Catas de la Bruguièra.

lo-teatre-de-la-pastorela-vesinhetL'obratge serà presentat al CIRDÒC en preséncia d'André Vezinhet, filhs de l'autor, lo diluns 2 de març de 2015 a 18h dins l'encastre d'una serada co-organizada per l'IEO e lo CIRDÒC.

Adrien Vezinhet nasquèt lo 27 d'abrial de 1912 a Santa-Radegonda en Roergue. Foguèt professor de francés al licèu Foch de Rodés de 1937 a 1946. A la liberacion participèt a la creacion de l'ebdomadari Le Rouergat e del grop La Pastourelle. Es per La Pastourelle – n'èra lo director artistic – qu'escribèt las pèças de teatre en reedicion a cò de IEO Edicion en 2014.

Nomenat en 1956 director del Pichon Licèu de Montpelhièr venguèt, al Clapas, un des animators de l'Aveyronnaise societat dels clapassièrs originaris d'Avairon. Foguèt puèi provisor del licèu Henri IV de Besièrs de 1970 a 1974. Es aquí que rescontrèt Ives Roqueta òme de letra tanben, tras que sensible a l'òbra de son compatriòta.

Adrien Vezinet accabèt sa carrièra de provisor al licèu de Montpelhièr. Aquí se moriguèt lo 28 de mars de 1984.

Ardent promotor de la cultura e de la lenga occitana es amb Enric Mouly es una de las figuras màger del teatre roergat.


Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.