Lo 5 de decembre de 2017 en partenariat amb lo Centre Cultural Occitan d'Albigés, l'associacion tarnesa ARPO organizava un Cafè Poesia en Occitan.

Ramon Ginolhac presentava la manifestacion :

« Lo primièr evocat serà lo molinièr Joan Castela (1828 – 1907) ; es l’autor de l’obratge Mos Farinals. Sus son ostal de Labejac faguèt marcar :

« Aicí visquèt Joan Castelà
Lo rimalhaire de bricòla
Qu’al tica-taca de la mòla
D’escriure volguèt s’esmalhar ».

Presentarem mai longament lo cap mèstre Antonin Perbosc (1861 – 1944). Sos libres de poesia son coneguts : Lo Gòt Occitan, Lo Libre dels Aucèls e Lo Segond libre dels Aucèls, Lo Libre del campèstre. Es tanben conegut per sos contes, fablèls, mimologismes, per son trabalh per metre al punt la grafia de l’occitan. Loïsa Paulin lo plaçava a la segonda plaça, juste après Frederic Mistral. Sus la bibliotèca de Montalban figura l’inscripcion : « Fondator de l’occitanisme / Poèta e reformator de la lenga d’òc / Pedagòg – etnograf – bibliotecari / Majoral del Felibritge »

Doblidarem pas Frederic Cayrou (1879 – 1958), veterinari, òme de teatre, emplegat del circ Buffalo Bill, acrobat, senator... Son òbra d’escrivan occitan es originala e de qualitat ; sos poèmas meritan d’èsser coneguts.


Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.