Lo 5 de decembre de 2017 en partenariat amb lo Centre Cultural Occitan d'Albigés, l'associacion tarnesa ARPO organizava un Cafè Poesia en Occitan.

Ramon Ginolhac presentava la manifestacion :

« Lo primièr evocat serà lo molinièr Joan Castela (1828 – 1907) ; es l’autor de l’obratge Mos Farinals. Sus son ostal de Labejac faguèt marcar :

« Aicí visquèt Joan Castelà
Lo rimalhaire de bricòla
Qu’al tica-taca de la mòla
D’escriure volguèt s’esmalhar ».

Presentarem mai longament lo cap mèstre Antonin Perbosc (1861 – 1944). Sos libres de poesia son coneguts : Lo Gòt Occitan, Lo Libre dels Aucèls e Lo Segond libre dels Aucèls, Lo Libre del campèstre. Es tanben conegut per sos contes, fablèls, mimologismes, per son trabalh per metre al punt la grafia de l’occitan. Loïsa Paulin lo plaçava a la segonda plaça, juste après Frederic Mistral. Sus la bibliotèca de Montalban figura l’inscripcion : « Fondator de l’occitanisme / Poèta e reformator de la lenga d’òc / Pedagòg – etnograf – bibliotecari / Majoral del Felibritge »

Doblidarem pas Frederic Cayrou (1879 – 1958), veterinari, òme de teatre, emplegat del circ Buffalo Bill, acrobat, senator... Son òbra d’escrivan occitan es originala e de qualitat ; sos poèmas meritan d’èsser coneguts.


Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.