Lo 5 de decembre de 2017 en partenariat amb lo Centre Cultural Occitan d'Albigés, l'associacion tarnesa ARPO organizava un Cafè Poesia en Occitan.

Ramon Ginolhac presentava la manifestacion :

« Lo primièr evocat serà lo molinièr Joan Castela (1828 – 1907) ; es l’autor de l’obratge Mos Farinals. Sus son ostal de Labejac faguèt marcar :

« Aicí visquèt Joan Castelà
Lo rimalhaire de bricòla
Qu’al tica-taca de la mòla
D’escriure volguèt s’esmalhar ».

Presentarem mai longament lo cap mèstre Antonin Perbosc (1861 – 1944). Sos libres de poesia son coneguts : Lo Gòt Occitan, Lo Libre dels Aucèls e Lo Segond libre dels Aucèls, Lo Libre del campèstre. Es tanben conegut per sos contes, fablèls, mimologismes, per son trabalh per metre al punt la grafia de l’occitan. Loïsa Paulin lo plaçava a la segonda plaça, juste après Frederic Mistral. Sus la bibliotèca de Montalban figura l’inscripcion : « Fondator de l’occitanisme / Poèta e reformator de la lenga d’òc / Pedagòg – etnograf – bibliotecari / Majoral del Felibritge »

Doblidarem pas Frederic Cayrou (1879 – 1958), veterinari, òme de teatre, emplegat del circ Buffalo Bill, acrobat, senator... Son òbra d’escrivan occitan es originala e de qualitat ; sos poèmas meritan d’èsser coneguts.


Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.