Un article d'Enric Latièra publicat dins la rubrica « Çò que disètz, çò que pensatz » del jornal La setmana n° 796 en Genièr de 2011.

Mèfi los mots

Soventas fes, legissi dins las proclamacions occitanistas de la premsa las expressions "lenga e cultura" o "lenga regionala" o "lenga de França"... Atencion que los mots sons dangieroses e tròp de mond, occitanistas o pas, se daissan prendre a aquel jòc.

De prima, un lenga es una lenga e i a a ges de nivèl entre elas. Es a dire qu'una lenga parlada per un milion de locutor val pas mai o mens qu'una autra que n'a dètz còps mens o mai. Doncas, existisson pas que de lengas, totas egalas. Una lenga es l'expression d'una cultura. Aquò vòl dire que la cultura de tal airal dins lo mond es la resulta de l'emplec de tala lenga. Es donc fals de dire e de jónher "lenga e cultura francesa".

Se i aviá pas de lenga francesa i auriá pas de cultura francesa. Una lenga, de'n primièr, es pas una aisina de comunicacion mas una faiçon de veire lo mond. Valent a dire que lo cervèl conceptualiza quicòm e l'exprimís puèi amb de paraulas.

Sabiái pas que França aviá de lengas, d'estajants n'a. E tornam a la remarca faita çai-dessús : una lenga nais, viu e morís, sens relacion amb qualque frontièra que siá. Aquelas tres expressions que son "lenga e cultura" o "lenga regionala" o lenga de França" son emplegadas per un poder administratiu e politic que se carra de far maissar sos ciutadans. E es aicí que los mots venon dangieroses, quand qualqu'un fa l'ase per aver de bren e que lo d'en fàcia dintra dins son jòc, sens se'n mainar.

Quand una lenga viu, per que lo pòble la parla, i a tot simplament una civilizacion viscuda. Los ciutadans de França, per exemple los occitans, se trachan que visca la civilizacion occitana ? Ne soi pas segur e son, tanplan, benlèu, totjorn e encara embrenat per la dialectica del poder francés.

Mas d'efièit, seriam pas totes venguts franceses dins l'èime ? Es plan de se sovenir a cada còp dels "mila ans" e dels trobadors, mas basta pas de romiar aquò coma un tròç de fromatge enregdesit. Benlèu que nos cal sortir de la nòstra alienacion sens tombar dins la trapèla dels que nos vòlon pas de ben, quitament quand se dison "progressistas". Alavetz, gara a la semantica e mèfi.

Enric Latièra


Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.