Dins son edicion del 3 de març de 2022 Le Petit Journal de l’Aude presentava l'associacion Fasètz la lenga en Cabardés.

Fasètz la lenga en Cabardés una associacion exemplara

Dempuèi ara mai de 30 ans, Fasètz la Lenga en Cabardés òbra dins 5 comunas : Argon, Mossolens, Puègnautièr, Ventenac e Vilagalhenc per faire viure e promòure la lenga e la cultura occitanas. Beneficia del sosten de las comunas concernidas e tanben d’associacions de cada vilatge : Fogal Socio-Cultural a Mossolens, Servici Cultural a Puègnautièr, Fogal Leo-Lagrange a Ventenac e AREP a Vilagalhenc, sens comptar Patrimoines, Vallées des Cabardés e l’IEO d’Aude.

Un trabalh en rasal que pren fòrmas divèrsas (quand la pandemia es pas aquí), en mai de la quinzenada que presentam aicí. L’associacion anima un talhièr de lenga occitana e un grop vocal Cossí que Siague. Organiza cada an una quina e un viatge cultural (mas, per l’ora, lo viatge previst a Malhòrca en 2020 a pas pogut se téner). Cada mes, de setembre a junh, un estanquet : rescontre a l’entorn d’un tèma amb convidats se ten un dimars de ser a l’Ostal de Cabardés d’Argon.

Fasètz la Lenga doblida pas lo cinèma (coma la projeccion de Des couacs et des poètes en junh passat a Argon) e propòsa regularament animacions pels escolans. A tanben mes sus pè unes projèctes Total Festum. Cada quinzenada s’acompanha de la batejalha d’una carrièra o d’un luòc en occitan per que la lenga se veja dins la vida vidanta, sens doblidar la realizacion d’un brave panierat d’aurelhetas.

Atal, l’occitan se viu d’un biais dinamic, localament mas en relacion amb tot lo país occitan de Bordèu a Niça e de Lemòtges a Pau, sens doblidar la frairetat amb los Catalans.

Lo burèu e lo Conselh d’administracion perseguisson las accions e son totjorn dobèrts a tota iniciativa novèla. De la volontat e de l’engatjament, una preséncia permanenta sul terren : òsca per las valentas e los valents de la contrada ! Caldriá esperar que plan d’autres territòris s’inspiren de l’exemple vengut de Cabardés. I a tant a dire, tant a faire, tant a conèisser, tant a descobrir, tant a compartir e tant a viure en òc !

Anem òc per la lenga occitana : plegarem pas !

Dins Le Petit Journal de l’Aude lo 03/03/2022


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.