Dins son edicion del 3 de març de 2022 Le Petit Journal de l’Aude presentava l'associacion Fasètz la lenga en Cabardés.

Fasètz la lenga en Cabardés una associacion exemplara

Dempuèi ara mai de 30 ans, Fasètz la Lenga en Cabardés òbra dins 5 comunas : Argon, Mossolens, Puègnautièr, Ventenac e Vilagalhenc per faire viure e promòure la lenga e la cultura occitanas. Beneficia del sosten de las comunas concernidas e tanben d’associacions de cada vilatge : Fogal Socio-Cultural a Mossolens, Servici Cultural a Puègnautièr, Fogal Leo-Lagrange a Ventenac e AREP a Vilagalhenc, sens comptar Patrimoines, Vallées des Cabardés e l’IEO d’Aude.

Un trabalh en rasal que pren fòrmas divèrsas (quand la pandemia es pas aquí), en mai de la quinzenada que presentam aicí. L’associacion anima un talhièr de lenga occitana e un grop vocal Cossí que Siague. Organiza cada an una quina e un viatge cultural (mas, per l’ora, lo viatge previst a Malhòrca en 2020 a pas pogut se téner). Cada mes, de setembre a junh, un estanquet : rescontre a l’entorn d’un tèma amb convidats se ten un dimars de ser a l’Ostal de Cabardés d’Argon.

Fasètz la Lenga doblida pas lo cinèma (coma la projeccion de Des couacs et des poètes en junh passat a Argon) e propòsa regularament animacions pels escolans. A tanben mes sus pè unes projèctes Total Festum. Cada quinzenada s’acompanha de la batejalha d’una carrièra o d’un luòc en occitan per que la lenga se veja dins la vida vidanta, sens doblidar la realizacion d’un brave panierat d’aurelhetas.

Atal, l’occitan se viu d’un biais dinamic, localament mas en relacion amb tot lo país occitan de Bordèu a Niça e de Lemòtges a Pau, sens doblidar la frairetat amb los Catalans.

Lo burèu e lo Conselh d’administracion perseguisson las accions e son totjorn dobèrts a tota iniciativa novèla. De la volontat e de l’engatjament, una preséncia permanenta sul terren : òsca per las valentas e los valents de la contrada ! Caldriá esperar que plan d’autres territòris s’inspiren de l’exemple vengut de Cabardés. I a tant a dire, tant a faire, tant a conèisser, tant a descobrir, tant a compartir e tant a viure en òc !

Anem òc per la lenga occitana : plegarem pas !

Dins Le Petit Journal de l’Aude lo 03/03/2022


Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.