Coma cada an las Calandretas Besierencas, la Calandreta Dagtenca e lo CIRDÒC orgnizan lo Prèmi literari Calandreta.

Creat en 2016 per la Calandreta Dagtenca, aquel prèmi literari, dubèrt a totas las escòlas que se vòlon marcar, convida los joves lectors a votar per l'obratge qu'aiman mièlhs entre una seleccion d'òbras en occitan (quatre per cada cicle).

Es una jurada de mai de 1 000 joves lectors qu'autrejarà aquel Prèmi literari Calandreta. La proclamacion de las resultas se fa a l'escasença d'una granda jornada de fèsta, d'encontres amb los autors e d'escambis a l'entorn del plaser de legir : la Passejada literària.

Après Agde, Nimes e Carcassona, es a las Calandretas de Besièrs d'aculhir aquel eveniment. Un temps fòrt de la literatura de joinesa en occitan. L'eveniment festiu se debanarà ongan sul plan dels Poètas a Besièrs lo 13 de mai de 2022.

Aficha Prèmi literari Calandreta de 2022

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.