Lo 13 de mai de 2022 Calandreta sul plan dels Poètas a Besièrs decernava sos prèmis literàris. Lo Grelh Roergàs participava a l'eveniment. Dins sa revista Canta Grelh del mes de junh tornava sus sa preséncia e sul prèmi qu'obtenguèt.

Besièrs : passejada literària

Lo Grelh Roergàs foguèt convidat a participar a la solenca del Prèmi literari Calandreta (la Passejada literària) lo 13 de mai al Plan dels Poètas de Besièrs. Una còla del Grelh s'es doncas renduda al convit per téner tres talhièrs : un talhièr del Grelh (100 ans de l'ostal d'edicion, animat per Albert Bibal e Paul Pouget) e dos talhièrs d'escrivans animats per Chantal Demarest e Francis Cournut.

Los 700 enfants de las Calandretas d'Eraut, Aude e Gard, participèron a aquela passejada literària dins un encantaire pargue arborat, florit e al perfum de la prima. Un solelh generós èra de la partida.

Pendent la matinada los escolans son vengut als talhièrs del Grelh, acompanhats de lors ensenhaires. Curioses e atentius, escotèron los animators. Un vertadièr plaser de poder respondre a las questions pertinentas dels escolans dins un mestritge de la lenga occitana que n'estonèt mai d'un de la còla del Grelh.

A doas oras de l'après-miègjorn, se tenguèt la remesa dels prèmis als autors dels libres legits dins l'annada pels Calandrons. Lo conte adaptat per Patricia Pallier e illustrat per Chantal Demarest, Lo baron de Tustamina, obtenguèt lo segond prèmi regional dels joves legeires, una justa recompensa pels autors que onora lo Grelh Roergàs.

Aquela meravilhosa jornada rompliguèt de bonaür e d'espèr los participants. Las alèas del Plan dels Poètas an retronir de la jòia dels Calandrons ont la lenga nòstra èra reina.

Los menaires d'aquela jornada son a felicitar per l'organizacion perfiècha e pel testimoniatge d'una lenga d'òc plan viva, esclairant aital l'avenidor.

La redaccion de Canta Grelh,
junh de 2022


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.