Botiga 'La tuta d'òc' a Tolosa

La Tuta d'Òc librariá especializada en literatura occitana tornèt dubrir las siás pòrtas al mes de julhet de 2019.

Es localizada a l'Ostal d'Occitània, 11 carrièra Malcosinat.

Lo magazine de la vila de Tolosa dins son numèro 67 de setembre e octobre de 2019 propausava a sos lectors una entrevista de sa novèla responsabla : Marion Laignelet.

Aquí çai-jos l'article.

 

Entrevista de Marion Laignelet, librària a la Tuta d'Òc

Cossí una Borguinhona acaba dins una librariá tota en òc ?

Aquel trabalh me permet de ligar vida professionala e personala. Abans èri lingüista per Airbus. Trabalhavi suls cockpits, los lengatges contrarotlats, que devon èsser plan precises per que lo pilòte comprenga las instruccions balhadas pel sistèma. Mas m'anava pas pus, voliái balhar de sens a mon mestièr e decidiguèri de cambiar de via. Alavetz seguiguèri una licéncia professionala en librariá a l’Universitat Joan Jaurès.

A costat èri ja implicada dins la defensa de l'occitan. Mos enfants èran en Calandreta e fan ara d’occitan dins lo servici public. Emai ieu prenguèri qualques corses. Mas vertat qu'abans d'arribar a Tolosa fa 20 ans, sabiái quitament pas qu'existissiá l’occitan.

De qué vos sedusiguèt dins aquela lenga ?

L'ai descobèrta al Forum de las lengas. Quand èri en tèsi dins un laboratòri de recèrcas en lingüistica, m'estonava totjorn que lo mond i defendèsson de lengas en perdicion de l'autre costat de la planeta, sens res far aicí. Puèi encontrèri mon companhon, qu'es el de la region, e quand arribèron los enfants nos pausèrem la question de las rasigas.

Degun dins la familha me parlèt la lenga de nòstre país e pasmens, ara, me sembla bon de saber d'ont venèm. Avèm fait de l'occitan un projècte de familha.

Es vòstra primièra experiénça en librariá, cossí se passa aquela debuta ?

Soi plan contenta. Es interessant de trabalhar a la Tuta perqué es « a l'anciana », amb un minimum d'otisses, un pauc d'informatica e fòrça trabalh manual. Es formator. Demanda de plan conéisser los ostals d'edicion, la produccion. E coma la botiga foguèt tampada pendent un an i a un fum de causas de far e de recaptar.

L'enjòc es qu’una lenga, cal que siá parlada, escrita e legida. E vendre de libres contribuís a la valorizar. Se volètz descobrir lo luòc, farem una novèla inauguracion lo 28 de setembre.


Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.