Botiga 'La tuta d'òc' a Tolosa

La Tuta d'Òc librariá especializada en literatura occitana tornèt dubrir las siás pòrtas al mes de julhet de 2019.

Es localizada a l'Ostal d'Occitània, 11 carrièra Malcosinat.

Lo magazine de la vila de Tolosa dins son numèro 67 de setembre e octobre de 2019 propausava a sos lectors una entrevista de sa novèla responsabla : Marion Laignelet.

Aquí çai-jos l'article.

 

Entrevista de Marion Laignelet, librària a la Tuta d'Òc

Cossí una Borguinhona acaba dins una librariá tota en òc ?

Aquel trabalh me permet de ligar vida professionala e personala. Abans èri lingüista per Airbus. Trabalhavi suls cockpits, los lengatges contrarotlats, que devon èsser plan precises per que lo pilòte comprenga las instruccions balhadas pel sistèma. Mas m'anava pas pus, voliái balhar de sens a mon mestièr e decidiguèri de cambiar de via. Alavetz seguiguèri una licéncia professionala en librariá a l’Universitat Joan Jaurès.

A costat èri ja implicada dins la defensa de l'occitan. Mos enfants èran en Calandreta e fan ara d’occitan dins lo servici public. Emai ieu prenguèri qualques corses. Mas vertat qu'abans d'arribar a Tolosa fa 20 ans, sabiái quitament pas qu'existissiá l’occitan.

De qué vos sedusiguèt dins aquela lenga ?

L'ai descobèrta al Forum de las lengas. Quand èri en tèsi dins un laboratòri de recèrcas en lingüistica, m'estonava totjorn que lo mond i defendèsson de lengas en perdicion de l'autre costat de la planeta, sens res far aicí. Puèi encontrèri mon companhon, qu'es el de la region, e quand arribèron los enfants nos pausèrem la question de las rasigas.

Degun dins la familha me parlèt la lenga de nòstre país e pasmens, ara, me sembla bon de saber d'ont venèm. Avèm fait de l'occitan un projècte de familha.

Es vòstra primièra experiénça en librariá, cossí se passa aquela debuta ?

Soi plan contenta. Es interessant de trabalhar a la Tuta perqué es « a l'anciana », amb un minimum d'otisses, un pauc d'informatica e fòrça trabalh manual. Es formator. Demanda de plan conéisser los ostals d'edicion, la produccion. E coma la botiga foguèt tampada pendent un an i a un fum de causas de far e de recaptar.

L'enjòc es qu’una lenga, cal que siá parlada, escrita e legida. E vendre de libres contribuís a la valorizar. Se volètz descobrir lo luòc, farem una novèla inauguracion lo 28 de setembre.


Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.