L'Ofici Public de la Lenga Occitana (OPLO) debuta al mes de novembre de 2021 un cicle de visioconferéncias : Los dimars de l'OPLO.

Per cadun d'aquestes eveniments un o una cercaira aurà carta blanca per presentar un aspècte de sa recèrca en ligam amb la lenga nòstra.

Lo dimars 23 de novembre de 2021 a 18h es Alexander Sigmund de l'universitat de Viena (Àustria) que s'interrogarà sus l'avenidor de l'ensenhament de l'occitan.

Alexander Sigmund sostenguèt en 2019 una tèsi en sociolingüistica occitana. Aquí presentava una analisi dels enjòcs e de las possibilitats de l’ensenhament institutionnalizat de l'occitan en Franca. Es dempuèi 2019 cargat de cors de lenga occitana a l’Institut de Lengas Romanicas de l’Universitat de Viena.

Una visioconferéncia, Los dimars de l'OPLO, es prevista cada trimèstre.

Visioconferéncia OPLO novembre de 2021


Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.