Coma cada an l'associacion de las bibliotècas del Lauragés organiza un concors d'escritura de tèxtes corts. Pòdon èsser en francés o en occitan.

Coma cada an i a una constrencha : lo tèxt deu necessariament començar amb una frasa impausada. Ongan la frasa es : « Son a mudar, e en descargant lo camion, aquí que te tròban un carton de mai. »

Lo genre demòra liure : fantastic, policièr, sciéncia-ficcion, istoric, romanesc, aventura, etc...

Lo tèxt deu far siès paginas (12 000 signes) al mai, numerotadas, croquetadas, non signadas, amb un títol. Sièis còpias papièr son de mandar e une còpia numerica abans lo 17 de febrièr de 2022 a las adreças seguentas : Lector du Val – 27, route de Saint-Léon – F-31450 Noueilles e This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

I a quatre categorias : Escòla primària, Collègi, Licèu, Adulte.

Las entresenhas son sul site de l'associacion : https://www.lecteurduval.org/

Los tèxtes causits seràn publicats e registrats.


Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.