Coma cada an l'associacion de las bibliotècas del Lauragés organiza un concors d'escritura de tèxtes corts. Pòdon èsser en francés o en occitan.

Coma cada an i a una constrencha : lo tèxt deu necessariament començar amb una frasa impausada. Ongan la frasa es : « Son a mudar, e en descargant lo camion, aquí que te tròban un carton de mai. »

Lo genre demòra liure : fantastic, policièr, sciéncia-ficcion, istoric, romanesc, aventura, etc...

Lo tèxt deu far siès paginas (12 000 signes) al mai, numerotadas, croquetadas, non signadas, amb un títol. Sièis còpias papièr son de mandar e une còpia numerica abans lo 17 de febrièr de 2022 a las adreças seguentas : Lector du Val – 27, route de Saint-Léon – F-31450 Noueilles e This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

I a quatre categorias : Escòla primària, Collègi, Licèu, Adulte.

Las entresenhas son sul site de l'associacion : https://www.lecteurduval.org/

Los tèxtes causits seràn publicats e registrats.


Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.