dict-2011Succès per la primièra dictada occitana a París. Organizada pel Paname Occitania Studio recampèt entre 15 e 20 personas lo dimars 1 de febrièr de 2011 a la FNAA. Membres del Club occitan de Noisy le Grand e dels Amics de lenga d'Òc faguèron prodèl per far de l'eveniment una vertadièra fèsta de la lenga occitana. Òsca.

Lo Tèxt èra tirat d'una novèla de Joan-Claudi Foret, L'Infèrn Roge.

"Dins las grandas vilas. Los après-miègjorns ofegants ont lo solelh t'assuca. Quand l'aire s'espessís de polsa e s'empoisona de l'odor de la naftalina o de petròli. Dins lo trabast dels motors. Ieu ai la sentida de la mòrt. Ges d'autre asuèlh qu'un cèl entre teulats. Jos mos pès lo quitran qu'es a fondre. D'aquel quitran fondut lo cèl çai-mont a l'espessor e la pudisina, coma s'èra pas qu'un grand tròç de trepador d'un blau un pauc plus clar pausat suls ostalasses. Aqueste caud, aquesta odor, aqueste bruch me foton mal de cap. M'assèti endacòm, me preni los tempes a doas mans, cluqui los uòlhs e machegui lo gost de ma vida degalhada.

"I a plan, de temps en temps, un arbre o un fil d'èrba empolserit. Mas me fan regretar los bòsques e los camps puslèu que me pòrtan conòrt. Pradas, forèstes son ça que la tan luònh que me demandi se n'i a encara. Que que ne vire, ieu n'ai pas jamai vist autrament qu'en fotò. Uòlhs barrats, ensagi de m'imaginar. Mas una mar d'arbres e d'èrbas, non, i capiti pas, aquò me sembla pas possible. Tròp bèl per ne far pas la pensada dolorosa a los coma nosautres qu'o conoguèron pas. De quicòm qu'as pas conogut, la pèrda te pòt cavar una ferida plus prigonda que de quicòm de familhièr. Las forèstes ont son que m'i pòsca assetar ?"


L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.