dict-2011Succès per la primièra dictada occitana a París. Organizada pel Paname Occitania Studio recampèt entre 15 e 20 personas lo dimars 1 de febrièr de 2011 a la FNAA. Membres del Club occitan de Noisy le Grand e dels Amics de lenga d'Òc faguèron prodèl per far de l'eveniment una vertadièra fèsta de la lenga occitana. Òsca.

Lo Tèxt èra tirat d'una novèla de Joan-Claudi Foret, L'Infèrn Roge.

"Dins las grandas vilas. Los après-miègjorns ofegants ont lo solelh t'assuca. Quand l'aire s'espessís de polsa e s'empoisona de l'odor de la naftalina o de petròli. Dins lo trabast dels motors. Ieu ai la sentida de la mòrt. Ges d'autre asuèlh qu'un cèl entre teulats. Jos mos pès lo quitran qu'es a fondre. D'aquel quitran fondut lo cèl çai-mont a l'espessor e la pudisina, coma s'èra pas qu'un grand tròç de trepador d'un blau un pauc plus clar pausat suls ostalasses. Aqueste caud, aquesta odor, aqueste bruch me foton mal de cap. M'assèti endacòm, me preni los tempes a doas mans, cluqui los uòlhs e machegui lo gost de ma vida degalhada.

"I a plan, de temps en temps, un arbre o un fil d'èrba empolserit. Mas me fan regretar los bòsques e los camps puslèu que me pòrtan conòrt. Pradas, forèstes son ça que la tan luònh que me demandi se n'i a encara. Que que ne vire, ieu n'ai pas jamai vist autrament qu'en fotò. Uòlhs barrats, ensagi de m'imaginar. Mas una mar d'arbres e d'èrbas, non, i capiti pas, aquò me sembla pas possible. Tròp bèl per ne far pas la pensada dolorosa a los coma nosautres qu'o conoguèron pas. De quicòm qu'as pas conogut, la pèrda te pòt cavar una ferida plus prigonda que de quicòm de familhièr. Las forèstes ont son que m'i pòsca assetar ?"


Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.