dict-2011Succès per la primièra dictada occitana a París. Organizada pel Paname Occitania Studio recampèt entre 15 e 20 personas lo dimars 1 de febrièr de 2011 a la FNAA. Membres del Club occitan de Noisy le Grand e dels Amics de lenga d'Òc faguèron prodèl per far de l'eveniment una vertadièra fèsta de la lenga occitana. Òsca.

Lo Tèxt èra tirat d'una novèla de Joan-Claudi Foret, L'Infèrn Roge.

"Dins las grandas vilas. Los après-miègjorns ofegants ont lo solelh t'assuca. Quand l'aire s'espessís de polsa e s'empoisona de l'odor de la naftalina o de petròli. Dins lo trabast dels motors. Ieu ai la sentida de la mòrt. Ges d'autre asuèlh qu'un cèl entre teulats. Jos mos pès lo quitran qu'es a fondre. D'aquel quitran fondut lo cèl çai-mont a l'espessor e la pudisina, coma s'èra pas qu'un grand tròç de trepador d'un blau un pauc plus clar pausat suls ostalasses. Aqueste caud, aquesta odor, aqueste bruch me foton mal de cap. M'assèti endacòm, me preni los tempes a doas mans, cluqui los uòlhs e machegui lo gost de ma vida degalhada.

"I a plan, de temps en temps, un arbre o un fil d'èrba empolserit. Mas me fan regretar los bòsques e los camps puslèu que me pòrtan conòrt. Pradas, forèstes son ça que la tan luònh que me demandi se n'i a encara. Que que ne vire, ieu n'ai pas jamai vist autrament qu'en fotò. Uòlhs barrats, ensagi de m'imaginar. Mas una mar d'arbres e d'èrbas, non, i capiti pas, aquò me sembla pas possible. Tròp bèl per ne far pas la pensada dolorosa a los coma nosautres qu'o conoguèron pas. De quicòm qu'as pas conogut, la pèrda te pòt cavar una ferida plus prigonda que de quicòm de familhièr. Las forèstes ont son que m'i pòsca assetar ?"


Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.