Un article d'Edmond Romieu - La Beluga 68 - Revista del club occitan de Noisy le Grand

Portam dòl d'un crane malastre.

Lo 3 de julh de 2011, de nuèch, sus un camin grand de Catalonha, Anna Mauri Graels e lo Lugan Bedel tornavan en França. Quitèron tròp joves aqueste monde.

Anna, catalana, especialista del parlar occitan, saberuda dels trobadors, èra emplegada de l'Ostal Occitan, carrièra Malcosinat a Tolosa. Lo Lugan, estudiant a París lo veguèrem a la Velhada d'Auvèrnha, a Ràdio País, als Amics de la Lenga d'Òc, a l'Ostal de las Amicalas d'Avairon, animator de l’Aper'Òc.

Agantèt un pòste al servici de las talhas a Tolosa. Lo 6 d'Agost de 2011 a l'amassada del Grelh Roergàs, çai èra pas lo Lugan, elegit antan capiscol d'aquela Associacion Felibrenca màger. Sonca una fòto disiá de butar la rega dubèrta.

Anna èra dins sos trenta tres ans, lo Lugan sos vint e uèch, afilhat de l'Ostal d'Occitània, de l'Institut d'Estudis Occitans, de l'Associacion Occitana de Castanet, de Convergéncia Occitana. Dos espèrs de la Lenga d'Òc virats en dòl.

Solidaris que sèm al Club Occitan de Noisy de la dolor de doas familhas e amics, los gardam vius dins nòstre còr.

E. Romieu


Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.