Un article d'Edmond Romieu - La Beluga 68 - Revista del club occitan de Noisy le Grand

Portam dòl d'un crane malastre.

Lo 3 de julh de 2011, de nuèch, sus un camin grand de Catalonha, Anna Mauri Graels e lo Lugan Bedel tornavan en França. Quitèron tròp joves aqueste monde.

Anna, catalana, especialista del parlar occitan, saberuda dels trobadors, èra emplegada de l'Ostal Occitan, carrièra Malcosinat a Tolosa. Lo Lugan, estudiant a París lo veguèrem a la Velhada d'Auvèrnha, a Ràdio País, als Amics de la Lenga d'Òc, a l'Ostal de las Amicalas d'Avairon, animator de l’Aper'Òc.

Agantèt un pòste al servici de las talhas a Tolosa. Lo 6 d'Agost de 2011 a l'amassada del Grelh Roergàs, çai èra pas lo Lugan, elegit antan capiscol d'aquela Associacion Felibrenca màger. Sonca una fòto disiá de butar la rega dubèrta.

Anna èra dins sos trenta tres ans, lo Lugan sos vint e uèch, afilhat de l'Ostal d'Occitània, de l'Institut d'Estudis Occitans, de l'Associacion Occitana de Castanet, de Convergéncia Occitana. Dos espèrs de la Lenga d'Òc virats en dòl.

Solidaris que sèm al Club Occitan de Noisy de la dolor de doas familhas e amics, los gardam vius dins nòstre còr.

E. Romieu


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.