Un article del magazine del conselh general de las Bocas de Ròsa Accent 13 - Numèro 213 - Octòbre de 2012 :

De plans còntra l’incendi

L’incendie d’Orgon et Sénas fin août a rappelé, en creux, combien la connaissance du terrain et la prévention du risque peuvent éviter des drames. Aujourd’hui neuf plans particuliers de risques feux sont connus dans le département.

Lo fuec de còlas d’Orgon e de Senàs a pas acabat de nos questionar sus totplen de causas. Aqueu malastre es arribat dins la nuech dau 25 au 26 d’agost : l’incendi un còp atubat, lo mistrau a escampat de belugas d’en pertot, a de centenaus de mètres, en empurant lo desastre. En principe, cada comuna deuriá preveire aqueleis auvaris amb un Plan Particular dei Riscas d’incendi de còlas (PPRif en francés). Una Lèi de 1995 organiza aquel encaminament. Deu identificar leis endrechs que riscan lo fuec, e avalorar lo nivèu de perilh. “Podèm ansin determinar lo nivèu dau risca sus una escala que va de risca excepcionau a feblàs” que nos ditz un oficier dau Gropament Fuec de Còlas dau Sdis-13. “Es una ajuda de tria !” nos vèn. Mai a l’ora d’ara aquelei PPRif n’i a gaire. Quinze ans après la Lèi, dins Bocasdau- Ròse, n’avèm pas que nòu, segon lo site web de la Seguretat Civila. Alaud, Carnós, Cassís, Tretz, Marselha, Auriòu, Lei Penas de Mirabèu, Plan dei Cucas e Vitròlas, que l’Estat leis a demandats, e seguits. N’i a pas per Orgon nimai Senàs.

Un deis interés d’aqueleis otís d’agençament dau territòri, es que lo premier cònsol de la comuna pòt saupre d’un biais segur onte donarà o donarà pas de permés de bastir. L’ostau que se bastís un pauc d’en pertot en Provença despuei trenta ans constren lei secors de leis aparar quand lo fuec arriba. E es una brava empacha per defendre lei bòscs.


'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.