Un article del magazine del conselh general de las Bocas de Ròsa Accent 13 - Numèro 213 - Octòbre de 2012 :

De plans còntra l’incendi

L’incendie d’Orgon et Sénas fin août a rappelé, en creux, combien la connaissance du terrain et la prévention du risque peuvent éviter des drames. Aujourd’hui neuf plans particuliers de risques feux sont connus dans le département.

Lo fuec de còlas d’Orgon e de Senàs a pas acabat de nos questionar sus totplen de causas. Aqueu malastre es arribat dins la nuech dau 25 au 26 d’agost : l’incendi un còp atubat, lo mistrau a escampat de belugas d’en pertot, a de centenaus de mètres, en empurant lo desastre. En principe, cada comuna deuriá preveire aqueleis auvaris amb un Plan Particular dei Riscas d’incendi de còlas (PPRif en francés). Una Lèi de 1995 organiza aquel encaminament. Deu identificar leis endrechs que riscan lo fuec, e avalorar lo nivèu de perilh. “Podèm ansin determinar lo nivèu dau risca sus una escala que va de risca excepcionau a feblàs” que nos ditz un oficier dau Gropament Fuec de Còlas dau Sdis-13. “Es una ajuda de tria !” nos vèn. Mai a l’ora d’ara aquelei PPRif n’i a gaire. Quinze ans après la Lèi, dins Bocasdau- Ròse, n’avèm pas que nòu, segon lo site web de la Seguretat Civila. Alaud, Carnós, Cassís, Tretz, Marselha, Auriòu, Lei Penas de Mirabèu, Plan dei Cucas e Vitròlas, que l’Estat leis a demandats, e seguits. N’i a pas per Orgon nimai Senàs.

Un deis interés d’aqueleis otís d’agençament dau territòri, es que lo premier cònsol de la comuna pòt saupre d’un biais segur onte donarà o donarà pas de permés de bastir. L’ostau que se bastís un pauc d’en pertot en Provença despuei trenta ans constren lei secors de leis aparar quand lo fuec arriba. E es una brava empacha per defendre lei bòscs.


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.