Un article del magazine del conselh general de las Bocas de Ròsa Accent 13 - Numèro 213 - Octòbre de 2012 :

De plans còntra l’incendi

L’incendie d’Orgon et Sénas fin août a rappelé, en creux, combien la connaissance du terrain et la prévention du risque peuvent éviter des drames. Aujourd’hui neuf plans particuliers de risques feux sont connus dans le département.

Lo fuec de còlas d’Orgon e de Senàs a pas acabat de nos questionar sus totplen de causas. Aqueu malastre es arribat dins la nuech dau 25 au 26 d’agost : l’incendi un còp atubat, lo mistrau a escampat de belugas d’en pertot, a de centenaus de mètres, en empurant lo desastre. En principe, cada comuna deuriá preveire aqueleis auvaris amb un Plan Particular dei Riscas d’incendi de còlas (PPRif en francés). Una Lèi de 1995 organiza aquel encaminament. Deu identificar leis endrechs que riscan lo fuec, e avalorar lo nivèu de perilh. “Podèm ansin determinar lo nivèu dau risca sus una escala que va de risca excepcionau a feblàs” que nos ditz un oficier dau Gropament Fuec de Còlas dau Sdis-13. “Es una ajuda de tria !” nos vèn. Mai a l’ora d’ara aquelei PPRif n’i a gaire. Quinze ans après la Lèi, dins Bocasdau- Ròse, n’avèm pas que nòu, segon lo site web de la Seguretat Civila. Alaud, Carnós, Cassís, Tretz, Marselha, Auriòu, Lei Penas de Mirabèu, Plan dei Cucas e Vitròlas, que l’Estat leis a demandats, e seguits. N’i a pas per Orgon nimai Senàs.

Un deis interés d’aqueleis otís d’agençament dau territòri, es que lo premier cònsol de la comuna pòt saupre d’un biais segur onte donarà o donarà pas de permés de bastir. L’ostau que se bastís un pauc d’en pertot en Provença despuei trenta ans constren lei secors de leis aparar quand lo fuec arriba. E es una brava empacha per defendre lei bòscs.


Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.