Dins la revista l'aiòli 27/03/1892 (ortografia modernizada) :

La merluça a la branda - Cosina provençala

Prenètz un bèu lingard, qu'aquò's la flor de la merluça ; fasètz lo dessalar au punt que fau, e s'aquò's possible, dins un fresc corrent d'aiga, en l'estacant per la coa. Una fes remolhada, chapotaretz vòstra merluça, e la faretz estubar o escumar dins un topin o dins una cassòla, sensa que prengue lo bolit, car la fau pas ben cuecha. Alòr desfasètz lei talhons, sensa li metre en polvera, de maniera que fagon, come se dis, lo peirard, e i levatz ben leis espinas. Botatz aquò-d'aquí dins una casseiròla, sus un pichòt fuòc doç.

Aicí fau aver d'ajuda : dau temps que sus la merluça n'i a un que, de contunh, vueja una raiada d'òli, de bon òli d'oliva, amb, de temps en temps, un degot de lach caud, l'autre, lo cosinier, vira la casseiròla, totjorn dau meme biais, vivament, per que tot se lie. Una fes un pauc cauda, levatz dau fuòc la casseiròla, e contunhant totjorn de la vira amb la man gaucha, brandatz la merluçada amb un culhier de boes, dau temps que vòstra ajuda countunha de vujar, de longa, lo fiu d'òli, amb, de temps en temps, un pauc de lach per adoci. Amb aquò vesètz montar, de pauc a pauc vòstra brandada, d'aquí-que, blanquinosa e cremosa e rigenta, ela vos cride : manjatz-me ! Es ansin que fasiá, ansin que procedissiá lo famós Durand de Nimes, au temps que regalavo lo poèta Reboul e autri gromands de l'epòca.

Ara, n'i a que i apondon, quau d'alhet escrachat, quau de juvert achat, quau d'esquichum de lima, quau enfin de rabassas. Tout aquò pòu pas la gastar. L'essenciau es de pas faire come li gargotier de vuei, qu'espotisson la plus-part sa brandada au trisson, e que la ligan puèi... amb de pasta de tartifle.

Cosinier Macari


Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).