Dins la revista l'aiòli 27/03/1892 (ortografia modernizada) :

La merluça a la branda - Cosina provençala

Prenètz un bèu lingard, qu'aquò's la flor de la merluça ; fasètz lo dessalar au punt que fau, e s'aquò's possible, dins un fresc corrent d'aiga, en l'estacant per la coa. Una fes remolhada, chapotaretz vòstra merluça, e la faretz estubar o escumar dins un topin o dins una cassòla, sensa que prengue lo bolit, car la fau pas ben cuecha. Alòr desfasètz lei talhons, sensa li metre en polvera, de maniera que fagon, come se dis, lo peirard, e i levatz ben leis espinas. Botatz aquò-d'aquí dins una casseiròla, sus un pichòt fuòc doç.

Aicí fau aver d'ajuda : dau temps que sus la merluça n'i a un que, de contunh, vueja una raiada d'òli, de bon òli d'oliva, amb, de temps en temps, un degot de lach caud, l'autre, lo cosinier, vira la casseiròla, totjorn dau meme biais, vivament, per que tot se lie. Una fes un pauc cauda, levatz dau fuòc la casseiròla, e contunhant totjorn de la vira amb la man gaucha, brandatz la merluçada amb un culhier de boes, dau temps que vòstra ajuda countunha de vujar, de longa, lo fiu d'òli, amb, de temps en temps, un pauc de lach per adoci. Amb aquò vesètz montar, de pauc a pauc vòstra brandada, d'aquí-que, blanquinosa e cremosa e rigenta, ela vos cride : manjatz-me ! Es ansin que fasiá, ansin que procedissiá lo famós Durand de Nimes, au temps que regalavo lo poèta Reboul e autri gromands de l'epòca.

Ara, n'i a que i apondon, quau d'alhet escrachat, quau de juvert achat, quau d'esquichum de lima, quau enfin de rabassas. Tout aquò pòu pas la gastar. L'essenciau es de pas faire come li gargotier de vuei, qu'espotisson la plus-part sa brandada au trisson, e que la ligan puèi... amb de pasta de tartifle.

Cosinier Macari


Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.