Dins la revista l'aiòli 27/03/1892 (ortografia modernizada) :

La merluça a la branda - Cosina provençala

Prenètz un bèu lingard, qu'aquò's la flor de la merluça ; fasètz lo dessalar au punt que fau, e s'aquò's possible, dins un fresc corrent d'aiga, en l'estacant per la coa. Una fes remolhada, chapotaretz vòstra merluça, e la faretz estubar o escumar dins un topin o dins una cassòla, sensa que prengue lo bolit, car la fau pas ben cuecha. Alòr desfasètz lei talhons, sensa li metre en polvera, de maniera que fagon, come se dis, lo peirard, e i levatz ben leis espinas. Botatz aquò-d'aquí dins una casseiròla, sus un pichòt fuòc doç.

Aicí fau aver d'ajuda : dau temps que sus la merluça n'i a un que, de contunh, vueja una raiada d'òli, de bon òli d'oliva, amb, de temps en temps, un degot de lach caud, l'autre, lo cosinier, vira la casseiròla, totjorn dau meme biais, vivament, per que tot se lie. Una fes un pauc cauda, levatz dau fuòc la casseiròla, e contunhant totjorn de la vira amb la man gaucha, brandatz la merluçada amb un culhier de boes, dau temps que vòstra ajuda countunha de vujar, de longa, lo fiu d'òli, amb, de temps en temps, un pauc de lach per adoci. Amb aquò vesètz montar, de pauc a pauc vòstra brandada, d'aquí-que, blanquinosa e cremosa e rigenta, ela vos cride : manjatz-me ! Es ansin que fasiá, ansin que procedissiá lo famós Durand de Nimes, au temps que regalavo lo poèta Reboul e autri gromands de l'epòca.

Ara, n'i a que i apondon, quau d'alhet escrachat, quau de juvert achat, quau d'esquichum de lima, quau enfin de rabassas. Tout aquò pòu pas la gastar. L'essenciau es de pas faire come li gargotier de vuei, qu'espotisson la plus-part sa brandada au trisson, e que la ligan puèi... amb de pasta de tartifle.

Cosinier Macari


Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.