Dins la revista l'aiòli 27/03/1892 (ortografia modernizada) :

La merluça a la branda - Cosina provençala

Prenètz un bèu lingard, qu'aquò's la flor de la merluça ; fasètz lo dessalar au punt que fau, e s'aquò's possible, dins un fresc corrent d'aiga, en l'estacant per la coa. Una fes remolhada, chapotaretz vòstra merluça, e la faretz estubar o escumar dins un topin o dins una cassòla, sensa que prengue lo bolit, car la fau pas ben cuecha. Alòr desfasètz lei talhons, sensa li metre en polvera, de maniera que fagon, come se dis, lo peirard, e i levatz ben leis espinas. Botatz aquò-d'aquí dins una casseiròla, sus un pichòt fuòc doç.

Aicí fau aver d'ajuda : dau temps que sus la merluça n'i a un que, de contunh, vueja una raiada d'òli, de bon òli d'oliva, amb, de temps en temps, un degot de lach caud, l'autre, lo cosinier, vira la casseiròla, totjorn dau meme biais, vivament, per que tot se lie. Una fes un pauc cauda, levatz dau fuòc la casseiròla, e contunhant totjorn de la vira amb la man gaucha, brandatz la merluçada amb un culhier de boes, dau temps que vòstra ajuda countunha de vujar, de longa, lo fiu d'òli, amb, de temps en temps, un pauc de lach per adoci. Amb aquò vesètz montar, de pauc a pauc vòstra brandada, d'aquí-que, blanquinosa e cremosa e rigenta, ela vos cride : manjatz-me ! Es ansin que fasiá, ansin que procedissiá lo famós Durand de Nimes, au temps que regalavo lo poèta Reboul e autri gromands de l'epòca.

Ara, n'i a que i apondon, quau d'alhet escrachat, quau de juvert achat, quau d'esquichum de lima, quau enfin de rabassas. Tout aquò pòu pas la gastar. L'essenciau es de pas faire come li gargotier de vuei, qu'espotisson la plus-part sa brandada au trisson, e que la ligan puèi... amb de pasta de tartifle.

Cosinier Macari


Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.