Dins la revista l'aiòli 27/03/1892 (ortografia modernizada) :

La merluça a la branda - Cosina provençala

Prenètz un bèu lingard, qu'aquò's la flor de la merluça ; fasètz lo dessalar au punt que fau, e s'aquò's possible, dins un fresc corrent d'aiga, en l'estacant per la coa. Una fes remolhada, chapotaretz vòstra merluça, e la faretz estubar o escumar dins un topin o dins una cassòla, sensa que prengue lo bolit, car la fau pas ben cuecha. Alòr desfasètz lei talhons, sensa li metre en polvera, de maniera que fagon, come se dis, lo peirard, e i levatz ben leis espinas. Botatz aquò-d'aquí dins una casseiròla, sus un pichòt fuòc doç.

Aicí fau aver d'ajuda : dau temps que sus la merluça n'i a un que, de contunh, vueja una raiada d'òli, de bon òli d'oliva, amb, de temps en temps, un degot de lach caud, l'autre, lo cosinier, vira la casseiròla, totjorn dau meme biais, vivament, per que tot se lie. Una fes un pauc cauda, levatz dau fuòc la casseiròla, e contunhant totjorn de la vira amb la man gaucha, brandatz la merluçada amb un culhier de boes, dau temps que vòstra ajuda countunha de vujar, de longa, lo fiu d'òli, amb, de temps en temps, un pauc de lach per adoci. Amb aquò vesètz montar, de pauc a pauc vòstra brandada, d'aquí-que, blanquinosa e cremosa e rigenta, ela vos cride : manjatz-me ! Es ansin que fasiá, ansin que procedissiá lo famós Durand de Nimes, au temps que regalavo lo poèta Reboul e autri gromands de l'epòca.

Ara, n'i a que i apondon, quau d'alhet escrachat, quau de juvert achat, quau d'esquichum de lima, quau enfin de rabassas. Tout aquò pòu pas la gastar. L'essenciau es de pas faire come li gargotier de vuei, qu'espotisson la plus-part sa brandada au trisson, e que la ligan puèi... amb de pasta de tartifle.

Cosinier Macari


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.