Pel ochen còp se van retrobar a Ostana, del 2 al 5 de junh de 2016, d’escrivans e de poètas apartenents a de culturas minorizada. D’autors qu'escrivon en lenga maire, provenents d'Equator, de Nigèria, de País Basc, de Frísia, d'Occitània o de Grécia salentina.
Aqueste an lo Prèmi Ostana anóncia una importanta novitat amb doas nòvas seccions, una dedicada a la composicion musicala e l’autra al cinèma.
Ne saupre mai [aicí]
Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.
Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.
En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.
