cirdoc-calabre-Lo CIRDÒC comunica - Lo 1ièr de decembre de 2016 a partir de 18h, dins l'encastre de l'edicion de 2016 de la Setmana Calabresa, Tafanari e lo CIRDÒC vos convidan a una serada de conferéncias e de fèsta a l'entorn del patrimòni musical de l'arc nòrd mediterranèu, de Catalonha fins a Calàbria, en passant per Occitània.

Vernissatge de la mòstra, passejada instrumentala en Mediterranèa, aquela mòstra es una invitacion a descobrir d'instruments (cabras, autbòis, percussions...) venguts dels diferents ribatges de la Mare Nostrum : Catalonha, Tunisia, Itàlia, Egipte (bodegas, mizmar, ghayta, tarota...), prestats per l'ocasion pel musèu dels instruments de Céret (CIMP – Centre Internacional de Música Popular).

18h00 : Conferéncia - La musica tradicionala mediterranèa, transmission, partatge e obertura als autres Conferéncia dins l'encastre d'escambis e de rencontres entre tres regions de l'entorn de Mediterranèa : Calàbria, Occitània e Catalonha. Musicas associant cabras, autbòis e percussions . Amb Paolo Napoli, musician e antropològ, Sofia Jacques, musiciana e ensenhaira de bodèga e Jòrdi Aixalà, factor d'instruments e membre del grope Sons de la Cossetania.

19h30 : Escambis musicals entre musicians de Calàbria e Occitània amb de musicians del grop Mar e Montanha seguit d'un aperitiu-bufet ofèrt pel CIRDÒC.

20h00 : Serada musicala. Bal Occitano-Calabrés amb Totarella, de musicians de Tafanari, del Camèl de Fuòc e de Mar e Montanha. Participacion al capèl.


Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.