La region Occitània aculhirà 21 dels 77 sites novèls de produccion d'energia electrica de nauta poténcia d'origina solara programats pel governament francés.

Es lo 28 de julhet de 2017 que la lista es estada desvelada pel ministèri de la transicion ecologica e solidària. Lo operators encargats del desvolopament d'aquelas unitats de produccion son multiples : Compagnie du Soleil, Compagnie Nationale du Rhône, EDF EN, Générale du Solaire, Langa, Neoen, Quadran, Voltalia, Valorem, Vol-V...

Aquela decision ajuda la region Occitània que confirma son ambicion de venir la primièra region d'Euròpa a energia positiva. Deuriá ganhar amb aquelas installacions, segon lo ministèri, quicòm coma 103 megawatts crèta de poténcia.

Per que lo territòri venga a energia positiva l'executiu occitan considèra que cal far mermar drasticament la consomacion (-40 % per estajant) e multiplicar per tres la produccion d'origina renovelabla. Donc renovar los bastiments e bastir de sites de produccion (eolian e solar).

[ligam]


L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.