La region Occitània aculhirà 21 dels 77 sites novèls de produccion d'energia electrica de nauta poténcia d'origina solara programats pel governament francés.

Es lo 28 de julhet de 2017 que la lista es estada desvelada pel ministèri de la transicion ecologica e solidària. Lo operators encargats del desvolopament d'aquelas unitats de produccion son multiples : Compagnie du Soleil, Compagnie Nationale du Rhône, EDF EN, Générale du Solaire, Langa, Neoen, Quadran, Voltalia, Valorem, Vol-V...

Aquela decision ajuda la region Occitània que confirma son ambicion de venir la primièra region d'Euròpa a energia positiva. Deuriá ganhar amb aquelas installacions, segon lo ministèri, quicòm coma 103 megawatts crèta de poténcia.

Per que lo territòri venga a energia positiva l'executiu occitan considèra que cal far mermar drasticament la consomacion (-40 % per estajant) e multiplicar per tres la produccion d'origina renovelabla. Donc renovar los bastiments e bastir de sites de produccion (eolian e solar).

[ligam]


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.