Lo CIRDÒC trabalha a la construccion d'una infrastructura informatica per perennizar las donadas numericas del patrimòni cultural e lingüistic occitan.

Aquí la presentacion que ne fan : Lo projècte d’infrastructura que permetrà l’estocatge evolutiu e securizat de las donadas numericas occitanas es en cors de realizacion !

Après dos ans d’analisis, de reflexions e de collècta de mejans, l’infrastructura d’estocatge e de tractament de las donadas numericas del domeni occitan serà efectiva d’aicí a la fin de l’annada 2017.

L’infrastructura garantirà la salvagarda perenna de las donadas numericas dins dos sites diferents e distants, connectats amb una fibra optica. Assegurarà aital l’albergament de totes los otisses de tractament de las donadas numericas per tal de las enriquesir en metadonadas especificas a l’archivatge.

Enfin e subretot, aquesta infrastructura es destinada a recepcionar lo mai largament possible totas las donadas numericas eissidas de divèrsas sorsas numericas collectadas al prèp de particulars, d’associacions o de collectivitats. Integrarà tanben totas las donadas que resultan de las òbras de numerizacion de las colleccions patrimonialas del CIRDÒC, elas meteissas enriquesidas per crompa, dons, legats e depaus.


En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.