Genièr de 2018 lo CIRDÒC comunica.

L’Union academica internacionala (UAI) dirigís dempuèi 1961 lo projècte de constitucion d’un còrpus d’edicion de referéncia dels poèmas dels trobadors de l’Edat Mejana, titolat « Còrpus dels Trobadors ».

L’UAI a encargat la seccion de Filologia de l’Institut d’estudis catalans (IEC) de perseguir lo projècte d’edicion critica de l’ensemble de las òbras dels trobadors.

Dedicada a l’estudi e a la difusion de las coneissenças sus la lenga e la cultura catalanas, l’IEC desvolopa dempuèi d’annadas aquel projècte ambiciós dins l’encastre del portal trobadors.iec.cat supòrt d’una vasta entrepresa d’edicion electronica scientifica de l’immense còrpus de las cançons e dels poèmas dels trobadors.

En octobre de 2017, lo CIRDÒC ven partenari de l’IEC dins l’amira de contribuïr als progrèsses del vast chantièr scientific e tecnic que constituís lo « Còrpus dels Trobadors », e de desvolopar los escambis de ressorsas, de donadas e de saber-far entre las doas institucions catalana e occitana.

L’objectiu de la collaboracion es la mesa en òbra d’otisses innovants pel tractament, l’estudi e la difusion dels tèxtes en occitan ancian a l’ora de las tecnologias del lengatge.

Aquel objectiu se traduirà pel desvolopament de mantuna accion coma :

  • l’escambi de donadas e de ressorsas per la coneissença de las cançons e dels poèmas dels trobadors occitans ;
  • la numerizacion de la documentacion ;
  • l’edicion electronica ;
  • la creacion d’accèsses e de ressorsas complementaris entre Occitanica e le « Còrpus dels Trobadors » ;
  • la realizacion d’un diccionari open data de l’occitan ancian que permeta la reconeissença e la correccion automatica dels caractèrs dins los tèxtes ancians ;
  • l’organizacion de rencontres scientifics internacionals sul subjècte.

Lo CIRDÒC a collaborat a mantun projècte per la coneissença e la descobèrta de l’excepcional eretatge que constituís lo còrpus de las cançons dels trobadors occitans, en particular La Tròba, jos la direccion de Gérard Zuchetto amb lo Troubadours Art Ensemble e las edicions Tròba vox. Collaboracion que se perseguís a l’ora d’ara per concebre una version numerica d’aquela antologia cantada dels trobadors.


L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.