Capsule HTT
Prototip de la capsula d'HyperloopTT

Lo dimars 26 de genièr de 2021 Hyperloop Transportation Technologies (HTT) anoncièt que tabalhariá amb la societat Icomera per far comunicar las siás capsulas.

Icomera es un especialiste de la conectivitat internet sens fials embarcada pel transpòrt.

La societat desplegarà sa tecnologia dicha TraXside™, un malhum d'antenas e de fibras, que permetrà las comunicacions dels iperlops en desplacament amb las infrastructuras fixas al sòl.

Precedentament Hyperloop Transportation Technologies, que las siás installacions sul continent europèu son basadas a Francazal a Tolosa, comuniquèt sus d'autres partenariats. Trabalharà notadament amb Ferrovial, Hitachi Rail, and Altran.


Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.