En junh de 2018 de passatge a Tolosa Bibop G. Gresta cofondator de la societat Hyperloop TT (HTT) precisava las ambicions de sa societat, en particular pel site de Tolosa ont lo grop es present dempuèi 2017 sul site de Francazal.

La velocitat mejana de lors capsulas iperlops deuriá èsser compresa entre 600 e 700 km/h. La preocupacion primièra dels engenhaires essent lo confòrt e la securitat dels utilizators.

L'entreprenaire prevei de dubrir la primièra linha comerciala als Emirats Arabis Units per l'exposicion universala de 2020. Farà entre 5 e 10 quilomètres, religarà lo quartièr de Al Gadeer d'Abu Dhabi a l'aeropòrt.

Las partenças dels veïculs se faràn al ritme d'una cada doas minutas, transportaràn de mèrças o de passatgièrs. Pensan de poder rentabilizar l'investiment pro lèu.

A Tolosa la construcion d'una pista d'ensag de 300 mètres de long se perseguís. Qualques tubes son ja presents, d'autres van arribar. Preveson de l'acabar per la fin de l'an 2018.

La societat a anonciat pendent l'estiu qu'anava, tanben, bastir una pista d'ensag en China.

Aquel mòde de transpòrt es en plen desvolopament. D'autras entrepresas son a prene posicion, coma TransPod o Hyperloop One.

L'idèa d'un tal mòde de transportacion remonta a 2013. Es Elon Musk, PDG de SpaceX e de Tesla, que dins un pichon ensag de 58 paginas, Hyperloop Alpha, aviá presentat los concèptes d'engenhariá necessaris a sa concepcion.


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.