Foguèt a la davalada de 2016 que lo programa ERASMUS + « l'Educacion al Desvolopament Durable dins nòstras lengas » debutèt a l’iniciativa de las conselhièras pedagogicas d’occitan de l’Acadèmia de Montpelhièr.

Pilotat pel Centre interregional de desvolopament de l’occitan (CIRDÒC), lo projècte reünís 7 partenaris a travèrs 4 regions europèas (Occitània, Val d’Aran, Val d’Aosta e Piemont) dins las qualas 6 lengas son parladas : l’occitan, lo francoprovençal, lo catalan, lo francés, l’espanhòl e l’italian.

L’objectiu del projècte es de permetre a d’ensenhaires e d’escolans de quatre regions europèas de se rencontrar e de collaborar sus l’educacion al desvolopament durable e l’utilizacion de las novèlas tecnologias pendent 2 ans (2016-2018). Amb una particularitat, e un atot, consequent per menar aquesta reflexion a l’escala europèa : dins cada país, los participants als escambis aprenon e ensenhan dins un environament escolar bilingüe o plurilingüe, es a dire dins lo qual los ensenhaments son dispensats dins doas lengas o mai.

Lo programa Erasmus + per l’ensenhament escolar s’inscriu dins una apròcha virada cap al desvolopament de las competéncias e d’un environament favorable a la reüssida de totes, en s’estacant en particular a la realizacion dels objectius seguents :

  • luchar contra l’abandon escolar ;
  • desvolopar las competéncias claus ;
  • renforçar la cooperacion entre actors de l’educacion formala e non formala ;
  • melhorar la qualitat de l’enseignament mercés als escambis.

Lo programa favoriza aital las accions de mobilitat en Euròpa pels ensenhaires, e l’ensemble dels personals dels establiments escolars de l’ensenhament general, tecnic o professional, de la mairala al licèu (fins al bachelierat). Facilita tanben las accions de cooperacion pel biais dels projèctes de cooperacion, e de la plataforma eTwinning. Totas las mobilitats d’escolans s’inscrivon dins los partenariats de cooperacion.

[clicar per ne saupre mai]


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.