Foguèt a la davalada de 2016 que lo programa ERASMUS + « l'Educacion al Desvolopament Durable dins nòstras lengas » debutèt a l’iniciativa de las conselhièras pedagogicas d’occitan de l’Acadèmia de Montpelhièr.

Pilotat pel Centre interregional de desvolopament de l’occitan (CIRDÒC), lo projècte reünís 7 partenaris a travèrs 4 regions europèas (Occitània, Val d’Aran, Val d’Aosta e Piemont) dins las qualas 6 lengas son parladas : l’occitan, lo francoprovençal, lo catalan, lo francés, l’espanhòl e l’italian.

L’objectiu del projècte es de permetre a d’ensenhaires e d’escolans de quatre regions europèas de se rencontrar e de collaborar sus l’educacion al desvolopament durable e l’utilizacion de las novèlas tecnologias pendent 2 ans (2016-2018). Amb una particularitat, e un atot, consequent per menar aquesta reflexion a l’escala europèa : dins cada país, los participants als escambis aprenon e ensenhan dins un environament escolar bilingüe o plurilingüe, es a dire dins lo qual los ensenhaments son dispensats dins doas lengas o mai.

Lo programa Erasmus + per l’ensenhament escolar s’inscriu dins una apròcha virada cap al desvolopament de las competéncias e d’un environament favorable a la reüssida de totes, en s’estacant en particular a la realizacion dels objectius seguents :

  • luchar contra l’abandon escolar ;
  • desvolopar las competéncias claus ;
  • renforçar la cooperacion entre actors de l’educacion formala e non formala ;
  • melhorar la qualitat de l’enseignament mercés als escambis.

Lo programa favoriza aital las accions de mobilitat en Euròpa pels ensenhaires, e l’ensemble dels personals dels establiments escolars de l’ensenhament general, tecnic o professional, de la mairala al licèu (fins al bachelierat). Facilita tanben las accions de cooperacion pel biais dels projèctes de cooperacion, e de la plataforma eTwinning. Totas las mobilitats d’escolans s’inscrivon dins los partenariats de cooperacion.

[clicar per ne saupre mai]


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.