Foguèt a la davalada de 2016 que lo programa ERASMUS + « l'Educacion al Desvolopament Durable dins nòstras lengas » debutèt a l’iniciativa de las conselhièras pedagogicas d’occitan de l’Acadèmia de Montpelhièr.

Pilotat pel Centre interregional de desvolopament de l’occitan (CIRDÒC), lo projècte reünís 7 partenaris a travèrs 4 regions europèas (Occitània, Val d’Aran, Val d’Aosta e Piemont) dins las qualas 6 lengas son parladas : l’occitan, lo francoprovençal, lo catalan, lo francés, l’espanhòl e l’italian.

L’objectiu del projècte es de permetre a d’ensenhaires e d’escolans de quatre regions europèas de se rencontrar e de collaborar sus l’educacion al desvolopament durable e l’utilizacion de las novèlas tecnologias pendent 2 ans (2016-2018). Amb una particularitat, e un atot, consequent per menar aquesta reflexion a l’escala europèa : dins cada país, los participants als escambis aprenon e ensenhan dins un environament escolar bilingüe o plurilingüe, es a dire dins lo qual los ensenhaments son dispensats dins doas lengas o mai.

Lo programa Erasmus + per l’ensenhament escolar s’inscriu dins una apròcha virada cap al desvolopament de las competéncias e d’un environament favorable a la reüssida de totes, en s’estacant en particular a la realizacion dels objectius seguents :

  • luchar contra l’abandon escolar ;
  • desvolopar las competéncias claus ;
  • renforçar la cooperacion entre actors de l’educacion formala e non formala ;
  • melhorar la qualitat de l’enseignament mercés als escambis.

Lo programa favoriza aital las accions de mobilitat en Euròpa pels ensenhaires, e l’ensemble dels personals dels establiments escolars de l’ensenhament general, tecnic o professional, de la mairala al licèu (fins al bachelierat). Facilita tanben las accions de cooperacion pel biais dels projèctes de cooperacion, e de la plataforma eTwinning. Totas las mobilitats d’escolans s’inscrivon dins los partenariats de cooperacion.

[clicar per ne saupre mai]


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.