Foguèt a la davalada de 2016 que lo programa ERASMUS + « l'Educacion al Desvolopament Durable dins nòstras lengas » debutèt a l’iniciativa de las conselhièras pedagogicas d’occitan de l’Acadèmia de Montpelhièr.

Pilotat pel Centre interregional de desvolopament de l’occitan (CIRDÒC), lo projècte reünís 7 partenaris a travèrs 4 regions europèas (Occitània, Val d’Aran, Val d’Aosta e Piemont) dins las qualas 6 lengas son parladas : l’occitan, lo francoprovençal, lo catalan, lo francés, l’espanhòl e l’italian.

L’objectiu del projècte es de permetre a d’ensenhaires e d’escolans de quatre regions europèas de se rencontrar e de collaborar sus l’educacion al desvolopament durable e l’utilizacion de las novèlas tecnologias pendent 2 ans (2016-2018). Amb una particularitat, e un atot, consequent per menar aquesta reflexion a l’escala europèa : dins cada país, los participants als escambis aprenon e ensenhan dins un environament escolar bilingüe o plurilingüe, es a dire dins lo qual los ensenhaments son dispensats dins doas lengas o mai.

Lo programa Erasmus + per l’ensenhament escolar s’inscriu dins una apròcha virada cap al desvolopament de las competéncias e d’un environament favorable a la reüssida de totes, en s’estacant en particular a la realizacion dels objectius seguents :

  • luchar contra l’abandon escolar ;
  • desvolopar las competéncias claus ;
  • renforçar la cooperacion entre actors de l’educacion formala e non formala ;
  • melhorar la qualitat de l’enseignament mercés als escambis.

Lo programa favoriza aital las accions de mobilitat en Euròpa pels ensenhaires, e l’ensemble dels personals dels establiments escolars de l’ensenhament general, tecnic o professional, de la mairala al licèu (fins al bachelierat). Facilita tanben las accions de cooperacion pel biais dels projèctes de cooperacion, e de la plataforma eTwinning. Totas las mobilitats d’escolans s’inscrivon dins los partenariats de cooperacion.

[clicar per ne saupre mai]


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.