En junh de 2018 de passatge a Tolosa Bibop G. Gresta cofondator de la societat Hyperloop TT (HTT) precisava las ambicions de sa societat, en particular pel site de Tolosa ont lo grop es present dempuèi 2017 sul site de Francazal.

La velocitat mejana de lors capsulas iperlops deuriá èsser compresa entre 600 e 700 km/h. La preocupacion primièra dels engenhaires essent lo confòrt e la securitat dels utilizators.

L'entreprenaire prevei de dubrir la primièra linha comerciala als Emirats Arabis Units per l'exposicion universala de 2020. Farà entre 5 e 10 quilomètres, religarà lo quartièr de Al Gadeer d'Abu Dhabi a l'aeropòrt.

Las partenças dels veïculs se faràn al ritme d'una cada doas minutas, transportaràn de mèrças o de passatgièrs. Pensan de poder rentabilizar l'investiment pro lèu.

A Tolosa la construcion d'una pista d'ensag de 300 mètres de long se perseguís. Qualques tubes son ja presents, d'autres van arribar. Preveson de l'acabar per la fin de l'an 2018.

La societat a anonciat pendent l'estiu qu'anava, tanben, bastir una pista d'ensag en China.

Aquel mòde de transpòrt es en plen desvolopament. D'autras entrepresas son a prene posicion, coma TransPod o Hyperloop One.

L'idèa d'un tal mòde de transportacion remonta a 2013. Es Elon Musk, PDG de SpaceX e de Tesla, que dins un pichon ensag de 58 paginas, Hyperloop Alpha, aviá presentat los concèptes d'engenhariá necessaris a sa concepcion.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.