En junh de 2018 de passatge a Tolosa Bibop G. Gresta cofondator de la societat Hyperloop TT (HTT) precisava las ambicions de sa societat, en particular pel site de Tolosa ont lo grop es present dempuèi 2017 sul site de Francazal.

La velocitat mejana de lors capsulas iperlops deuriá èsser compresa entre 600 e 700 km/h. La preocupacion primièra dels engenhaires essent lo confòrt e la securitat dels utilizators.

L'entreprenaire prevei de dubrir la primièra linha comerciala als Emirats Arabis Units per l'exposicion universala de 2020. Farà entre 5 e 10 quilomètres, religarà lo quartièr de Al Gadeer d'Abu Dhabi a l'aeropòrt.

Las partenças dels veïculs se faràn al ritme d'una cada doas minutas, transportaràn de mèrças o de passatgièrs. Pensan de poder rentabilizar l'investiment pro lèu.

A Tolosa la construcion d'una pista d'ensag de 300 mètres de long se perseguís. Qualques tubes son ja presents, d'autres van arribar. Preveson de l'acabar per la fin de l'an 2018.

La societat a anonciat pendent l'estiu qu'anava, tanben, bastir una pista d'ensag en China.

Aquel mòde de transpòrt es en plen desvolopament. D'autras entrepresas son a prene posicion, coma TransPod o Hyperloop One.

L'idèa d'un tal mòde de transportacion remonta a 2013. Es Elon Musk, PDG de SpaceX e de Tesla, que dins un pichon ensag de 58 paginas, Hyperloop Alpha, aviá presentat los concèptes d'engenhariá necessaris a sa concepcion.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.