L'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) ven de fisar a ArianeGroup un projècte de mission d'exploracion lunara. Aquela se deuriá complir abans 2025. Seriá seguida de vòls abitats.

L'anóncia es estada facha lo diluns 21 de genièr de 2019 per André-Hubert Roussel president executiu d'ArianeGroup.

Lo primièr objectiu es de definir la factabilitat d'aquela mission d'estudi. Per aquò far ArianeGroup trabalharà amb PTScientist e Space Applications Services doas entrepresas especializadas dins la concepcion de sistèmas e d'infrastructuras espacialas.

Son de definir, en particular, los biaises d'anar fins a la Luna, los mejans d'alunir e puèi de comunicar amb la Tèrra.

L'estudi que seriá puèi menada in situ deuriá segon David Parker, director de la seccion Exploracion Robotica e Umana de l'ESA, « dire dins quinas condicions l'explechacion de las ressorsas del sòl lunar podriá servir a provesir en aiga, oxigèn, carburan, etc. de missions d'exploracion espaciala d'autras planetas. Aquò permetriá d'esparnhar lor transpòrt dempuèi la Tèrra e aital de redusir los còstes. »

La decision d'efecturar aquela primièra mission robotizada deuriá èsser presa abans 2022 per una partença prevista abans 2025.

Al delà l'agéncia prevei d'organizar de vòls abitats e de bastir un basa lunara que seriá occupada de contunh per d'astronauts europèus.


Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.