L'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) ven de fisar a ArianeGroup un projècte de mission d'exploracion lunara. Aquela se deuriá complir abans 2025. Seriá seguida de vòls abitats.

L'anóncia es estada facha lo diluns 21 de genièr de 2019 per André-Hubert Roussel president executiu d'ArianeGroup.

Lo primièr objectiu es de definir la factabilitat d'aquela mission d'estudi. Per aquò far ArianeGroup trabalharà amb PTScientist e Space Applications Services doas entrepresas especializadas dins la concepcion de sistèmas e d'infrastructuras espacialas.

Son de definir, en particular, los biaises d'anar fins a la Luna, los mejans d'alunir e puèi de comunicar amb la Tèrra.

L'estudi que seriá puèi menada in situ deuriá segon David Parker, director de la seccion Exploracion Robotica e Umana de l'ESA, « dire dins quinas condicions l'explechacion de las ressorsas del sòl lunar podriá servir a provesir en aiga, oxigèn, carburan, etc. de missions d'exploracion espaciala d'autras planetas. Aquò permetriá d'esparnhar lor transpòrt dempuèi la Tèrra e aital de redusir los còstes. »

La decision d'efecturar aquela primièra mission robotizada deuriá èsser presa abans 2022 per una partença prevista abans 2025.

Al delà l'agéncia prevei d'organizar de vòls abitats e de bastir un basa lunara que seriá occupada de contunh per d'astronauts europèus.


Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.