© CERN

Corses sul calcul qüantic

En novembre de 2020 lo Centre Europèu per la Recèrca Nucleara (CERN) debutèt la publicacion sus internèt de corses sul calcul qüantic.

Precisan que cap de coneissensa en fisica qüantica es pas necessària per los seguir. Qualques coneissenças pr'aquò en algèbra lineara e en programacion amb de basas en Python son recomendadas.

Los corses assegurats, per Elias Fernandez-Combarro Alvarez, se concentran suls aspèctes pratics del calcul qüantic. Introdusisson los concèptes elementaris associats a aquel novèl mejan de calcular, coma la nocion de qübits.

Qualques aplicacions recentas son consideradas, notadament l'aprendissatge maquina qüantic (quantum machine learning). Lo cors torna tanben sul desvolopament dels ordinators qüantics.

La pagina dedicada a aqueles corses es [aquí]


Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.