© CERN

Corses sul calcul qüantic

En novembre de 2020 lo Centre Europèu per la Recèrca Nucleara (CERN) debutèt la publicacion sus internèt de corses sul calcul qüantic.

Precisan que cap de coneissensa en fisica qüantica es pas necessària per los seguir. Qualques coneissenças pr'aquò en algèbra lineara e en programacion amb de basas en Python son recomendadas.

Los corses assegurats, per Elias Fernandez-Combarro Alvarez, se concentran suls aspèctes pratics del calcul qüantic. Introdusisson los concèptes elementaris associats a aquel novèl mejan de calcular, coma la nocion de qübits.

Qualques aplicacions recentas son consideradas, notadament l'aprendissatge maquina qüantic (quantum machine learning). Lo cors torna tanben sul desvolopament dels ordinators qüantics.

La pagina dedicada a aqueles corses es [aquí]


Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.