Atea, Ascendance
L'Atea tal que previst per sos conceptors en 2021 © Ascendance

La societat Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa desvolopa dempuèi qualques ans un avion ibrid. Lo 1èr de decembre de 2021 son director, Jean-Christophe Lambert, desvelèt l'aparéncia de l'aparelh que preveson de comercializar.

L'avion que propausan los engenhaires tolosencs se pòt enairar verticalament. Possedirà per aquò far uèch elices insartidas dins las doas alas. Alas que seràn posicionadas una a l'avant de l'aparelh e l'autre per darrièr. Doas autras elices en posicion normalas, una davant e una darrièr, asseguraràn la propulcion orizontala de l'aparelh qu'aurà per nom Atea. Podrà embarcar fins a cinc personas.

Los primièrs tèsts son prevists per 2023 per una debuta de produccion en 2025.

Aquel avion es estat concebut per volar en zòna periurbana sus de distàncias cortas. Posedirà 400 km d'autonomia. Sas emissions de gas carbonic seràn redusidas de 80 % rapòrt a un avion de la meteissa categoria.

La societat creada en 2018, trabalhèt tres ans per desvolopar l'aparelh, quatre prototipe son estats concebuts.

Dins aquela nòva categoria d'aparelh nascuda recentament diches VTOL per Vertical Take-Off and Landing la concuréncia es ruda. Son ja presents sul mercat amb d'aparelhs foncionals : Airbus amb son CityAirbus o encara Volocopter e son VoloCity.


Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.