Atea, Ascendance
L'Atea tal que previst per sos conceptors en 2021 © Ascendance

La societat Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa desvolopa dempuèi qualques ans un avion ibrid. Lo 1èr de decembre de 2021 son director, Jean-Christophe Lambert, desvelèt l'aparéncia de l'aparelh que preveson de comercializar.

L'avion que propausan los engenhaires tolosencs se pòt enairar verticalament. Possedirà per aquò far uèch elices insartidas dins las doas alas. Alas que seràn posicionadas una a l'avant de l'aparelh e l'autre per darrièr. Doas autras elices en posicion normalas, una davant e una darrièr, asseguraràn la propulcion orizontala de l'aparelh qu'aurà per nom Atea. Podrà embarcar fins a cinc personas.

Los primièrs tèsts son prevists per 2023 per una debuta de produccion en 2025.

Aquel avion es estat concebut per volar en zòna periurbana sus de distàncias cortas. Posedirà 400 km d'autonomia. Sas emissions de gas carbonic seràn redusidas de 80 % rapòrt a un avion de la meteissa categoria.

La societat creada en 2018, trabalhèt tres ans per desvolopar l'aparelh, quatre prototipe son estats concebuts.

Dins aquela nòva categoria d'aparelh nascuda recentament diches VTOL per Vertical Take-Off and Landing la concuréncia es ruda. Son ja presents sul mercat amb d'aparelhs foncionals : Airbus amb son CityAirbus o encara Volocopter e son VoloCity.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.