rosetta06/08/14 - La sonda europèa Rosetta es arribada lo 6 d'agost de 2014 al prèp de la cometa Tchourioumov-Guerassimenko. Es pel moment a aproximativament 100 quilomètres.

Demorarà còsta un an, lo temps d'estudiar pel menut lo còrs celèst, massa de glaç e de polsa de 4 quilomètres sus 3,5.

Al programa :

  • se positionar en orbit (30 km) al torn de la cometa,
  • fin d'agost : determinacion del site d'aterratge pel robòt laboratòri Philae,
  • se sarrar del còrs (3 km) abans de mandar Philae sul sòl de la cometa - l'operacion es prevista pel 11 de novembre de 2014
  • prelevaments e analisas.

Rosetta puèi contunharà de seguir Tchouri dins son viatge. Las experiéncias menadas debrián permetre d'obténer d'informacions sul comportament de la cometa prèp del solelh.

Las operacions seràn pilotadas pel CNES de Tolosa. Lo projècte es bailejat per l'ESAEuropean Space Agency - [ligam ESA]


Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.