rosetta06/08/14 - La sonda europèa Rosetta es arribada lo 6 d'agost de 2014 al prèp de la cometa Tchourioumov-Guerassimenko. Es pel moment a aproximativament 100 quilomètres.

Demorarà còsta un an, lo temps d'estudiar pel menut lo còrs celèst, massa de glaç e de polsa de 4 quilomètres sus 3,5.

Al programa :

  • se positionar en orbit (30 km) al torn de la cometa,
  • fin d'agost : determinacion del site d'aterratge pel robòt laboratòri Philae,
  • se sarrar del còrs (3 km) abans de mandar Philae sul sòl de la cometa - l'operacion es prevista pel 11 de novembre de 2014
  • prelevaments e analisas.

Rosetta puèi contunharà de seguir Tchouri dins son viatge. Las experiéncias menadas debrián permetre d'obténer d'informacions sul comportament de la cometa prèp del solelh.

Las operacions seràn pilotadas pel CNES de Tolosa. Lo projècte es bailejat per l'ESAEuropean Space Agency - [ligam ESA]


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.