Lo mercat de las veituras electricas dempuèi 2011 es a créisser. En 2010, annada zèro, las vendas en França èran encara anecdoticas amb mens de 200 veïculs venduts.

Lo desvolopament de produches nòu e concebut tre la debuta per una propulsion electrica marca entre 2008-2010 la debuta d'una novèla aventura industiala amb de firmas coma :

  • Tesla e son Roadster (2008),
  • Chevrolet e la Volt veïcul electric amb prologador d'autonomia (Opel Ampera en Euròpa).
  • Mitsubishi e l'i-MiEV al Japan (2009) que se vendrà aicí en Euròpa jos las marcas Peugeot iOn e Citroën C-Zero,
  • Nissan e la Leaf (2010),

Vendràn puèi los Renault Kangoo Z.E. (2011) e Zoe (2012), la Bolloré Bluecar (2011), la Tesla Model S (2012), las BMW i3 (2013).

Ça que la, en 2015 las vendas demòran confidencialas.


Çai jos lo volum de venda de las automobilas electricas en França de 2011 a 2015.

veituras-electricas


Donadas brutas :

01/2011 100 01/2012 311 01/2013 250 01/2014 409 01/2015 619
02/2011 136 02/2012 406 02/2013 648 02/2014 411 02/2015 -
03/2011 248 03/2012 483 03/2013 1350 03/2014 709 03/2015 -
04/2011 187 04/2012 395 04/2013 940 04/2014 821 04/2015 -
05/2011 143 05/2012 564 05/2013 688 05/2014 902 05/2015 -
06/2011 141 06/2012 112 06/2013 903 06/2014 1050 06/2015 -
07/2011 64 07/2012 594 07/2013 492 07/2014 743 07/2015 -
08/2011 108 08/2012 960 08/2013 403 08/2014 366 08/2015 -
09/2011 301 09/2012 514 09/2013 644 09/2014 1514 09/2015 -
10/2011 202 10/2012 763 10/2013 1058 10/2014 1076 10/2015 -
11/2011 466 11/2012 330 11/2013 694 11/2014 911 11/2015 -
12/2011 530 12/2012 231 12/2013 709 12/2014 1643 12/2015 -

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.