philae16/06/15 - La sonda Philae mandada pel pichon vaissèl Rosetta sus la cometa Tchouri (67P/Churymov-Gerasimenko) ven de se desrevelhar.

Philae, al mes d'agost de 2014, puslèu que de s'acrancar al sol rebombiguèt e s'anèt estremar dins una posicion malcomòda, posicion que limitava son esplechacion.

Ara tornarmai al solelh las siás bateriás se son recargadas. Lo trabalh pòt repréner. Fasiá pas que dormir.

Lo projècte Rosetta e sa capitada illustra las competéncias dels europèus. L'ESA que baileja lo projècte se positiona coma una de las agéncias espacialas mai importantas del mond amb la NASA (Estats Units) e Roscosmos (Russia).

Los estudis menats de mercé a Philae an ja poscut balhar d'informacions sus l'orgina de l'aiga terrèstra : ven pas de Tchoury.

Los apleches embarcats an ben detactada la preséncia d'aiga mas es de natura diferenta (lo ratio Deuterium/Hydrogèn es diferent). L'aiga terrèstra èra supausada venir per part de las cometas. Aurián deposada l'aiga fa de miliard d'annadas, alara que s'escrachavan sus Tèrra.

Lo desacòrd entre la natura de l'aiga de Tchoury e aquela dels oceans, constatat fin 2014, èra una primièra suspresa.

Lo trabalh contunha.


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.