philae16/06/15 - La sonda Philae mandada pel pichon vaissèl Rosetta sus la cometa Tchouri (67P/Churymov-Gerasimenko) ven de se desrevelhar.

Philae, al mes d'agost de 2014, puslèu que de s'acrancar al sol rebombiguèt e s'anèt estremar dins una posicion malcomòda, posicion que limitava son esplechacion.

Ara tornarmai al solelh las siás bateriás se son recargadas. Lo trabalh pòt repréner. Fasiá pas que dormir.

Lo projècte Rosetta e sa capitada illustra las competéncias dels europèus. L'ESA que baileja lo projècte se positiona coma una de las agéncias espacialas mai importantas del mond amb la NASA (Estats Units) e Roscosmos (Russia).

Los estudis menats de mercé a Philae an ja poscut balhar d'informacions sus l'orgina de l'aiga terrèstra : ven pas de Tchoury.

Los apleches embarcats an ben detactada la preséncia d'aiga mas es de natura diferenta (lo ratio Deuterium/Hydrogèn es diferent). L'aiga terrèstra èra supausada venir per part de las cometas. Aurián deposada l'aiga fa de miliard d'annadas, alara que s'escrachavan sus Tèrra.

Lo desacòrd entre la natura de l'aiga de Tchoury e aquela dels oceans, constatat fin 2014, èra una primièra suspresa.

Lo trabalh contunha.


Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.