asteroide03/02/16 - Luxemborg vòl desvolopar l'industria minièra espaciala. Exactament : l'explechacion dels objèctes que son prèp de la Tèrra, los NEOs (Near-Earth-Objects).

Lo govèrn luxemborgés desira de far del ducat un centre major per l'exploracion e l'utilizacion de las ressorsas extraterrèstras, vòl desvelar d'autres orizonts dins l'aventura espaciala tot en stimulant la creissença economica. Per aquò se propausa d'investir dins las entrepresas del domèni e d'ajudar a la creacion del cadre legal necite.

D'entrepresas luxemborgesas son ja activa dins lo domèni espacial amb la Société Européenne des Satellites (SES).

Jean-Jacques Dordain, director de l'European Space Agency fins al mes de junh de 2015 e ara consultant pel govèrn luxemborgés, considèra que, ben que futurista, lo projècte se basa sus de fondamentas solidas.

Aquò's la primièra iniciativa europèa sul subjècte. Doas entrepresas privadas americanas son ja en competicion dins lo domèni : Deep Space Industries e Planetary Resources.

Lo camin serà long encara abans de veire se desvolopar tala industria, tant las empachas legalas o tecnologicas son importantas.

[ligam]


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.