Del 9 al 14 de julhet de 2019 se debanava l'Universitat Occitana de La Guepia.

Al torn dels tradicionals cors de lenga, lo programa fasiá la part bèla a la dança, al cant e a la musica amb una granda varietat d'estagis.

Los cors de lenga èran assegurats per :

  • Florent Vialade per los debutant :
  • Emmanuel Isopet pel nivèl intermediari e ;
  • Muriel Vernières pel nivèl avançat (expression orala e lectura elementàrias en occitan demandadas).

Lo cors de Muriel Vernières s'organizava al torn d'un trabalh aprigondit sus la musicalitat de la lenga, l'escota, la mesa en paraula e l'expression a partir de tèxtes de la literatura orala e de la literatura escricha. L'objectiu del cors èra de constituïr un repertòri e de soscar amb los participants interessats sus son utilizacion, professionala o personala, amb diferents publics : escolar e peri-escolar, resident d'EPHAD, corses per adultes.

Lo divendres 12 de julhet, Cristian-Pèire Bedel prepausava sa tradicionala passejada onomastica. Aquesta, organizada a l'entorn de La Guèpia dempuèi la creacion de Lenga Viva, associacion qu'organiza l'universitat, es l'escasença de trapar los mots occitans que son, mai que mai, a l'origina de noms de luòcs, testes de la cultura locala : istòria, relèu, activitats, bastit...

*

Presentacion de l'universitat pels organizators – L'Universitat Occitana de La Guepia es un luòc e un temps d'ensenhament, d'animacion, d'estudi, mas es tanben, una occasion mannada d'encontres (e de conversas) improbables endacòm mai : los escolans dels corses pòdon parlar amb d'occitanofònes « naturals » del vesinatge coma amb d'escrivans, d'intellectuals e d'artistes de renom, los vièlhs savis pòdon parlar als joves lançats, la cultura sabenta encontrar la cultura populara, los estrangièrs encontran los del país sus de questions d'istòria e de patrimòni.

Tot aquò dins un ambient al còp estudiós e pausadís, amb los pès chimpats dins l'aiga de Viaur e d'Avairon, amb la consciéncia d'aprestar, en primadièrs, l'avenidor del país.


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.