Del 9 al 14 de julhet de 2019 se debanava l'Universitat Occitana de La Guepia.

Al torn dels tradicionals cors de lenga, lo programa fasiá la part bèla a la dança, al cant e a la musica amb una granda varietat d'estagis.

Los cors de lenga èran assegurats per :

  • Florent Vialade per los debutant :
  • Emmanuel Isopet pel nivèl intermediari e ;
  • Muriel Vernières pel nivèl avançat (expression orala e lectura elementàrias en occitan demandadas).

Lo cors de Muriel Vernières s'organizava al torn d'un trabalh aprigondit sus la musicalitat de la lenga, l'escota, la mesa en paraula e l'expression a partir de tèxtes de la literatura orala e de la literatura escricha. L'objectiu del cors èra de constituïr un repertòri e de soscar amb los participants interessats sus son utilizacion, professionala o personala, amb diferents publics : escolar e peri-escolar, resident d'EPHAD, corses per adultes.

Lo divendres 12 de julhet, Cristian-Pèire Bedel prepausava sa tradicionala passejada onomastica. Aquesta, organizada a l'entorn de La Guèpia dempuèi la creacion de Lenga Viva, associacion qu'organiza l'universitat, es l'escasença de trapar los mots occitans que son, mai que mai, a l'origina de noms de luòcs, testes de la cultura locala : istòria, relèu, activitats, bastit...

*

Presentacion de l'universitat pels organizators – L'Universitat Occitana de La Guepia es un luòc e un temps d'ensenhament, d'animacion, d'estudi, mas es tanben, una occasion mannada d'encontres (e de conversas) improbables endacòm mai : los escolans dels corses pòdon parlar amb d'occitanofònes « naturals » del vesinatge coma amb d'escrivans, d'intellectuals e d'artistes de renom, los vièlhs savis pòdon parlar als joves lançats, la cultura sabenta encontrar la cultura populara, los estrangièrs encontran los del país sus de questions d'istòria e de patrimòni.

Tot aquò dins un ambient al còp estudiós e pausadís, amb los pès chimpats dins l'aiga de Viaur e d'Avairon, amb la consciéncia d'aprestar, en primadièrs, l'avenidor del país.


Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.