Del 9 al 14 de julhet de 2019 se debanava l'Universitat Occitana de La Guepia.

Al torn dels tradicionals cors de lenga, lo programa fasiá la part bèla a la dança, al cant e a la musica amb una granda varietat d'estagis.

Los cors de lenga èran assegurats per :

  • Florent Vialade per los debutant :
  • Emmanuel Isopet pel nivèl intermediari e ;
  • Muriel Vernières pel nivèl avançat (expression orala e lectura elementàrias en occitan demandadas).

Lo cors de Muriel Vernières s'organizava al torn d'un trabalh aprigondit sus la musicalitat de la lenga, l'escota, la mesa en paraula e l'expression a partir de tèxtes de la literatura orala e de la literatura escricha. L'objectiu del cors èra de constituïr un repertòri e de soscar amb los participants interessats sus son utilizacion, professionala o personala, amb diferents publics : escolar e peri-escolar, resident d'EPHAD, corses per adultes.

Lo divendres 12 de julhet, Cristian-Pèire Bedel prepausava sa tradicionala passejada onomastica. Aquesta, organizada a l'entorn de La Guèpia dempuèi la creacion de Lenga Viva, associacion qu'organiza l'universitat, es l'escasença de trapar los mots occitans que son, mai que mai, a l'origina de noms de luòcs, testes de la cultura locala : istòria, relèu, activitats, bastit...

*

Presentacion de l'universitat pels organizators – L'Universitat Occitana de La Guepia es un luòc e un temps d'ensenhament, d'animacion, d'estudi, mas es tanben, una occasion mannada d'encontres (e de conversas) improbables endacòm mai : los escolans dels corses pòdon parlar amb d'occitanofònes « naturals » del vesinatge coma amb d'escrivans, d'intellectuals e d'artistes de renom, los vièlhs savis pòdon parlar als joves lançats, la cultura sabenta encontrar la cultura populara, los estrangièrs encontran los del país sus de questions d'istòria e de patrimòni.

Tot aquò dins un ambient al còp estudiós e pausadís, amb los pès chimpats dins l'aiga de Viaur e d'Avairon, amb la consciéncia d'aprestar, en primadièrs, l'avenidor del país.


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.