I a cent ans d'aquò, en 1920, naissiá a Crespinh en Roergue, Joan Bodon. Per festejar aquel anniversari, lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, basat a Barcelona organiza una seria de corses amb per tèma l'òbra de l'escrivan.

Convidan los que se vòlan familiarizar amb la lenga a venir d'escobrir La grava sul camin (1956), La Santa Estèla del Centenari (1960), Lo Libre dels Grands Jorns (1964), Lo Libre de Catòia (1966), La Quimèra (1974) o encara los sieus recuèlhs de conte : los Contes del meu ostal (1951), Contes de Viaur, Contes dels Balssàs (1953) e Contes del Drac (1975).

Joan Bodon es un dels escrivans d'expression occitana los mai legit, es dempuèi la parucion de sos primièrs tèxtes constament reeditat. Las siás òbras son disponiblas a cò d'IEO Edicion.

Las entresenhas sul cors del CAOC, nommat, Bodon e son temps son aquí.


País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.