I a cent ans d'aquò, en 1920, naissiá a Crespinh en Roergue, Joan Bodon. Per festejar aquel anniversari, lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, basat a Barcelona organiza una seria de corses amb per tèma l'òbra de l'escrivan.

Convidan los que se vòlan familiarizar amb la lenga a venir d'escobrir La grava sul camin (1956), La Santa Estèla del Centenari (1960), Lo Libre dels Grands Jorns (1964), Lo Libre de Catòia (1966), La Quimèra (1974) o encara los sieus recuèlhs de conte : los Contes del meu ostal (1951), Contes de Viaur, Contes dels Balssàs (1953) e Contes del Drac (1975).

Joan Bodon es un dels escrivans d'expression occitana los mai legit, es dempuèi la parucion de sos primièrs tèxtes constament reeditat. Las siás òbras son disponiblas a cò d'IEO Edicion.

Las entresenhas sul cors del CAOC, nommat, Bodon e son temps son aquí.


Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.