En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo jornal roergàs Centre Presse publicava l'omenatge de Paul Bony.

Omenatge del Centre Cultural Occitan del Roergue (CCOR) a Padena

A l'amic Padena que se'n es anat als aliscamps d'eternitat.

Lo crane garric que èras, s'es ablacat e lo pòble occitan pòrta lo dòl... Òc, fasiás nòstra fiertat e nòstra jòia...

Per nosautres tos companhs de lucha encarnavas l'anma prigonda del pòble d'òc. Ta vida tota es estada un acte d'amor sens rebrecas : per aquela tèrra que n'èras prestit, per aquela cultura, e sa lenga occitana que mestrejavas coma degun mai e que sabiás far cantar al travèrs romans, poesias, contes, conferéncias etc.

Èras tanben nòstra jòia amb un amor reviscolaire e una facilitat d'abòrd que te fasiá l'aculhida franca, brasses e còrs dubèrts...

Que a pas vist Robert Marty aliàs Padena sur scèna a pas vist res. Me tòrna en memòria quant èras presentator de l'Estivada de Rodés, una serada ont sul la plaça Foch comola de mond fasiás rire l'auditòri a ventre desbotonat... Escrivan, animator e contaire de tria, fasiás mi­randa...

Dins ton mestièr de professor de francés, d'occitan e d'espanhòl, ta pedagogia èra fòrt presada coma dins lo metòdi Cap a l'occitan. Ton trabalh al cap de l'lEO nacional marquèt los esprits. Reviscolères lo sector de l'edicion amb lEO­Ideco, un crane Prètzfach ! Fn Roergue es amb ton ajuda que tornèrem quilhar la seccion departamentala de l'lEO que s'èra laissada morir.

Òsca per ton ajuda e ton amistat.

Vos parlarai pas de la creacion de l'ostal Bodon a Crespinh que permetèt de remosar los fídèls aparaires de la tèrra d'òc e de far de bon trabalh coma sabètz. Aquela òbra màger es a vosautres Robert e Josiane que la deven ; vautres sètz estats la cantonada d'aquel ostal d'escrivans qu'ensolheda Joan Bodon, lo Roergue e tota l'Occitania. Òsca a totes dos per aquel crane trabalh qu'es l'òbra d'una vida. Amb vos Dòna Marty e vòstra familha volriam poder partajar la dolor que vos ablaia e vos assegurar qu'al Centre Cultural Occitan del Roergue gardarem viu son sovenir.

« L'amistat es coma la bruguièra una flor que morís pas. »

Paul Bony


Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.