En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo jornal roergàs Centre Presse publicava l'omenatge de Paul Bony.

Omenatge del Centre Cultural Occitan del Roergue (CCOR) a Padena

A l'amic Padena que se'n es anat als aliscamps d'eternitat.

Lo crane garric que èras, s'es ablacat e lo pòble occitan pòrta lo dòl... Òc, fasiás nòstra fiertat e nòstra jòia...

Per nosautres tos companhs de lucha encarnavas l'anma prigonda del pòble d'òc. Ta vida tota es estada un acte d'amor sens rebrecas : per aquela tèrra que n'èras prestit, per aquela cultura, e sa lenga occitana que mestrejavas coma degun mai e que sabiás far cantar al travèrs romans, poesias, contes, conferéncias etc.

Èras tanben nòstra jòia amb un amor reviscolaire e una facilitat d'abòrd que te fasiá l'aculhida franca, brasses e còrs dubèrts...

Que a pas vist Robert Marty aliàs Padena sur scèna a pas vist res. Me tòrna en memòria quant èras presentator de l'Estivada de Rodés, una serada ont sul la plaça Foch comola de mond fasiás rire l'auditòri a ventre desbotonat... Escrivan, animator e contaire de tria, fasiás mi­randa...

Dins ton mestièr de professor de francés, d'occitan e d'espanhòl, ta pedagogia èra fòrt presada coma dins lo metòdi Cap a l'occitan. Ton trabalh al cap de l'lEO nacional marquèt los esprits. Reviscolères lo sector de l'edicion amb lEO­Ideco, un crane Prètzfach ! Fn Roergue es amb ton ajuda que tornèrem quilhar la seccion departamentala de l'lEO que s'èra laissada morir.

Òsca per ton ajuda e ton amistat.

Vos parlarai pas de la creacion de l'ostal Bodon a Crespinh que permetèt de remosar los fídèls aparaires de la tèrra d'òc e de far de bon trabalh coma sabètz. Aquela òbra màger es a vosautres Robert e Josiane que la deven ; vautres sètz estats la cantonada d'aquel ostal d'escrivans qu'ensolheda Joan Bodon, lo Roergue e tota l'Occitania. Òsca a totes dos per aquel crane trabalh qu'es l'òbra d'una vida. Amb vos Dòna Marty e vòstra familha volriam poder partajar la dolor que vos ablaia e vos assegurar qu'al Centre Cultural Occitan del Roergue gardarem viu son sovenir.

« L'amistat es coma la bruguièra una flor que morís pas. »

Paul Bony


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai