En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo jornal roergàs Centre Presse publicava l'omenatge de Paul Bony.

Omenatge del Centre Cultural Occitan del Roergue (CCOR) a Padena

A l'amic Padena que se'n es anat als aliscamps d'eternitat.

Lo crane garric que èras, s'es ablacat e lo pòble occitan pòrta lo dòl... Òc, fasiás nòstra fiertat e nòstra jòia...

Per nosautres tos companhs de lucha encarnavas l'anma prigonda del pòble d'òc. Ta vida tota es estada un acte d'amor sens rebrecas : per aquela tèrra que n'èras prestit, per aquela cultura, e sa lenga occitana que mestrejavas coma degun mai e que sabiás far cantar al travèrs romans, poesias, contes, conferéncias etc.

Èras tanben nòstra jòia amb un amor reviscolaire e una facilitat d'abòrd que te fasiá l'aculhida franca, brasses e còrs dubèrts...

Que a pas vist Robert Marty aliàs Padena sur scèna a pas vist res. Me tòrna en memòria quant èras presentator de l'Estivada de Rodés, una serada ont sul la plaça Foch comola de mond fasiás rire l'auditòri a ventre desbotonat... Escrivan, animator e contaire de tria, fasiás mi­randa...

Dins ton mestièr de professor de francés, d'occitan e d'espanhòl, ta pedagogia èra fòrt presada coma dins lo metòdi Cap a l'occitan. Ton trabalh al cap de l'lEO nacional marquèt los esprits. Reviscolères lo sector de l'edicion amb lEO­Ideco, un crane Prètzfach ! Fn Roergue es amb ton ajuda que tornèrem quilhar la seccion departamentala de l'lEO que s'èra laissada morir.

Òsca per ton ajuda e ton amistat.

Vos parlarai pas de la creacion de l'ostal Bodon a Crespinh que permetèt de remosar los fídèls aparaires de la tèrra d'òc e de far de bon trabalh coma sabètz. Aquela òbra màger es a vosautres Robert e Josiane que la deven ; vautres sètz estats la cantonada d'aquel ostal d'escrivans qu'ensolheda Joan Bodon, lo Roergue e tota l'Occitania. Òsca a totes dos per aquel crane trabalh qu'es l'òbra d'una vida. Amb vos Dòna Marty e vòstra familha volriam poder partajar la dolor que vos ablaia e vos assegurar qu'al Centre Cultural Occitan del Roergue gardarem viu son sovenir.

« L'amistat es coma la bruguièra una flor que morís pas. »

Paul Bony


Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.