En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo jornal roergàs Centre Presse publicava l'omenatge de Paul Bony.

Omenatge del Centre Cultural Occitan del Roergue (CCOR) a Padena

A l'amic Padena que se'n es anat als aliscamps d'eternitat.

Lo crane garric que èras, s'es ablacat e lo pòble occitan pòrta lo dòl... Òc, fasiás nòstra fiertat e nòstra jòia...

Per nosautres tos companhs de lucha encarnavas l'anma prigonda del pòble d'òc. Ta vida tota es estada un acte d'amor sens rebrecas : per aquela tèrra que n'èras prestit, per aquela cultura, e sa lenga occitana que mestrejavas coma degun mai e que sabiás far cantar al travèrs romans, poesias, contes, conferéncias etc.

Èras tanben nòstra jòia amb un amor reviscolaire e una facilitat d'abòrd que te fasiá l'aculhida franca, brasses e còrs dubèrts...

Que a pas vist Robert Marty aliàs Padena sur scèna a pas vist res. Me tòrna en memòria quant èras presentator de l'Estivada de Rodés, una serada ont sul la plaça Foch comola de mond fasiás rire l'auditòri a ventre desbotonat... Escrivan, animator e contaire de tria, fasiás mi­randa...

Dins ton mestièr de professor de francés, d'occitan e d'espanhòl, ta pedagogia èra fòrt presada coma dins lo metòdi Cap a l'occitan. Ton trabalh al cap de l'lEO nacional marquèt los esprits. Reviscolères lo sector de l'edicion amb lEO­Ideco, un crane Prètzfach ! Fn Roergue es amb ton ajuda que tornèrem quilhar la seccion departamentala de l'lEO que s'èra laissada morir.

Òsca per ton ajuda e ton amistat.

Vos parlarai pas de la creacion de l'ostal Bodon a Crespinh que permetèt de remosar los fídèls aparaires de la tèrra d'òc e de far de bon trabalh coma sabètz. Aquela òbra màger es a vosautres Robert e Josiane que la deven ; vautres sètz estats la cantonada d'aquel ostal d'escrivans qu'ensolheda Joan Bodon, lo Roergue e tota l'Occitania. Òsca a totes dos per aquel crane trabalh qu'es l'òbra d'una vida. Amb vos Dòna Marty e vòstra familha volriam poder partajar la dolor que vos ablaia e vos assegurar qu'al Centre Cultural Occitan del Roergue gardarem viu son sovenir.

« L'amistat es coma la bruguièra una flor que morís pas. »

Paul Bony


Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.