Lo dimècres 5 de mai de 2021 desaparissiá Robèrt Martí, actor màger de l'occitanisme de la fin del sègle XX. En seguida l'IEO comunicava.

Siam de dòu !

L’occitan, Occitània, vènon de pèrdre esto dimècres 5 de mai, un de seis actors e promotor màger que lo Robèrt Martí nos a quitat ! Se n’es anat au firmament retrobar tant d’autrei de nòstreis egrègis primadiers.

Breçat a l’occitan tre son enfança, son engatjament per lo país, sa lenga e sa cultura a jamai calat ! Òme dei multiplas facetas (ensenhaire occitan, romancièr, umorista (Padena)...) bailejèt detz ans de temps (1986 a 1997) l'Institut d’Estudis Occitans coma president !

Es sota sa govèrna que s’es concebut, concretizat e desvolopat IEO-IDECO, l’Ostau d'edicion e de difusion de l'IEO, establit a Puèglaurenç que n’assumiguèt la direccion fins a 2009...

Escrivan reconoissut, autor de mai d’un roman en occitan, L’Ombra doça de la nuèch, lo balestrièr de Miramont... obrèt tanben, puei, per establir la memòria de l’escrivan màger Joan Bodon, trabalhant a la creacion de l’Ostal Joan Bodon a Crespin (Ne’n siguèt tanben lo President).

Un òme de tria qu’oblidarem pas ! Adieu l’Amic !

*

– Una pensada fòrta per sa familha dins aqueste moment de grand pena e tristum.

– Leis obséquias civilas son a Rodés, lo diluns 10 de mai a 15h30, au Crematòri, seguidas de l'enterrament au cementèri de Sant Just de Viaur (12).

– Per li rendre omenatge, l’IEO se prepausa de recampar messatges de sosten, testimònis, e istorietas memòrias de l’accion dau Robèrt dins son engatjament coma militant ò president de l'Institut d’Estudis Occitans... Memòrias que serián puei presentadas puei sus lo site.

L'Institut d'Estudis Occitans


Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.