Lo dimècres 5 de mai de 2021 desaparissiá Robèrt Martí, actor màger de l'occitanisme de la fin del sègle XX. En seguida l'IEO comunicava.

Siam de dòu !

L’occitan, Occitània, vènon de pèrdre esto dimècres 5 de mai, un de seis actors e promotor màger que lo Robèrt Martí nos a quitat ! Se n’es anat au firmament retrobar tant d’autrei de nòstreis egrègis primadiers.

Breçat a l’occitan tre son enfança, son engatjament per lo país, sa lenga e sa cultura a jamai calat ! Òme dei multiplas facetas (ensenhaire occitan, romancièr, umorista (Padena)...) bailejèt detz ans de temps (1986 a 1997) l'Institut d’Estudis Occitans coma president !

Es sota sa govèrna que s’es concebut, concretizat e desvolopat IEO-IDECO, l’Ostau d'edicion e de difusion de l'IEO, establit a Puèglaurenç que n’assumiguèt la direccion fins a 2009...

Escrivan reconoissut, autor de mai d’un roman en occitan, L’Ombra doça de la nuèch, lo balestrièr de Miramont... obrèt tanben, puei, per establir la memòria de l’escrivan màger Joan Bodon, trabalhant a la creacion de l’Ostal Joan Bodon a Crespin (Ne’n siguèt tanben lo President).

Un òme de tria qu’oblidarem pas ! Adieu l’Amic !

*

– Una pensada fòrta per sa familha dins aqueste moment de grand pena e tristum.

– Leis obséquias civilas son a Rodés, lo diluns 10 de mai a 15h30, au Crematòri, seguidas de l'enterrament au cementèri de Sant Just de Viaur (12).

– Per li rendre omenatge, l’IEO se prepausa de recampar messatges de sosten, testimònis, e istorietas memòrias de l’accion dau Robèrt dins son engatjament coma militant ò president de l'Institut d’Estudis Occitans... Memòrias que serián puei presentadas puei sus lo site.

L'Institut d'Estudis Occitans


Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.