Caissetas Robèrt Martí

Caissetas de Robèrt Martí © CIRDÒC

En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo CIRDÒC Comunicava.

Robèrt Martí (1944-2021)

Amb la despartida de Robèrt Martí aquel 5 de mai passat, perdèm un servent dels bèls de la lenga e de la cultura occitanas.

De segur, i a son personatge celèbre, « mai popular que lo Michael Jackson dins los vilatges de Lengadòc » : Padena, qu’en el, cadun de nosautres i podiá reconéisser son doble borlesc, e que sas peripecias, a s’escanar de rire, fasián lo pont entre çò viscut e çò imaginat pròpris a nòstres païses. Padena fasiá salas plenas, jogava « à guichets fermés » e emportava tot ont que passèsse, dins una lenga clara, justa e subtila compresa per totas e totes.

Saludam tanben, plan segur, lo Robèrt Martí President de l’Institut d’Estudis Occitans, foncion qu’ocupèt dètz ans.

Amb un engenh remirable, partegèt son amor per las letras d’òc, per d’autors coma Joan Bodon, e totes los qu’an passat lo relai de 1000 ans de cultura literària e artistica.

De fait saludam a l’encòp lo Robèrt Martí escrivan, lo romancièr atentiu, saludat per la critica nacionala, totjorn a susprene, totjorn al mai juste, a guinhar del dèt las causas de la vida dins lor complexitat.

Enfin, al delà de l’òbra, saludam l’òme tot entièr, per çò qu’èra e çò que nos daissa. Lo voliam mercejar per aquel eiretatge, atemporal e generós.

Totas nòstras pensadas van a sa familha e als sieus.

Adieu Sénher Robèrt Martí.

« Un pòple es grand que s'arriba a se trufar d'el-meteis. »

Lo CIRDÒC


Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.