Caissetas Robèrt Martí

Caissetas de Robèrt Martí © CIRDÒC

En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo CIRDÒC Comunicava.

Robèrt Martí (1944-2021)

Amb la despartida de Robèrt Martí aquel 5 de mai passat, perdèm un servent dels bèls de la lenga e de la cultura occitanas.

De segur, i a son personatge celèbre, « mai popular que lo Michael Jackson dins los vilatges de Lengadòc » : Padena, qu’en el, cadun de nosautres i podiá reconéisser son doble borlesc, e que sas peripecias, a s’escanar de rire, fasián lo pont entre çò viscut e çò imaginat pròpris a nòstres païses. Padena fasiá salas plenas, jogava « à guichets fermés » e emportava tot ont que passèsse, dins una lenga clara, justa e subtila compresa per totas e totes.

Saludam tanben, plan segur, lo Robèrt Martí President de l’Institut d’Estudis Occitans, foncion qu’ocupèt dètz ans.

Amb un engenh remirable, partegèt son amor per las letras d’òc, per d’autors coma Joan Bodon, e totes los qu’an passat lo relai de 1000 ans de cultura literària e artistica.

De fait saludam a l’encòp lo Robèrt Martí escrivan, lo romancièr atentiu, saludat per la critica nacionala, totjorn a susprene, totjorn al mai juste, a guinhar del dèt las causas de la vida dins lor complexitat.

Enfin, al delà de l’òbra, saludam l’òme tot entièr, per çò qu’èra e çò que nos daissa. Lo voliam mercejar per aquel eiretatge, atemporal e generós.

Totas nòstras pensadas van a sa familha e als sieus.

Adieu Sénher Robèrt Martí.

« Un pòple es grand que s'arriba a se trufar d'el-meteis. »

Lo CIRDÒC


Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.