Caissetas Robèrt Martí

Caissetas de Robèrt Martí © CIRDÒC

En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo CIRDÒC Comunicava.

Robèrt Martí (1944-2021)

Amb la despartida de Robèrt Martí aquel 5 de mai passat, perdèm un servent dels bèls de la lenga e de la cultura occitanas.

De segur, i a son personatge celèbre, « mai popular que lo Michael Jackson dins los vilatges de Lengadòc » : Padena, qu’en el, cadun de nosautres i podiá reconéisser son doble borlesc, e que sas peripecias, a s’escanar de rire, fasián lo pont entre çò viscut e çò imaginat pròpris a nòstres païses. Padena fasiá salas plenas, jogava « à guichets fermés » e emportava tot ont que passèsse, dins una lenga clara, justa e subtila compresa per totas e totes.

Saludam tanben, plan segur, lo Robèrt Martí President de l’Institut d’Estudis Occitans, foncion qu’ocupèt dètz ans.

Amb un engenh remirable, partegèt son amor per las letras d’òc, per d’autors coma Joan Bodon, e totes los qu’an passat lo relai de 1000 ans de cultura literària e artistica.

De fait saludam a l’encòp lo Robèrt Martí escrivan, lo romancièr atentiu, saludat per la critica nacionala, totjorn a susprene, totjorn al mai juste, a guinhar del dèt las causas de la vida dins lor complexitat.

Enfin, al delà de l’òbra, saludam l’òme tot entièr, per çò qu’èra e çò que nos daissa. Lo voliam mercejar per aquel eiretatge, atemporal e generós.

Totas nòstras pensadas van a sa familha e als sieus.

Adieu Sénher Robèrt Martí.

« Un pòple es grand que s'arriba a se trufar d'el-meteis. »

Lo CIRDÒC


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.