Lo CIRDÒC es responsable dempuèi 2011, jos la direccion de las collectivitats publicas, de la numerizacion del patrimòni escrich occitan.

Tornèt passar un acòrd amb la vila de Tolosa pel periòde 2016-2019. Lo primièr partenariat passat en 2012 permetèt de numerizar e de metre en linha a la disposicion del public un centenat de documents en occitans, ancians e rares.

Lo renovelament d'aquel acòrd permetrà la numerizacion e la mesa en linha de revistas literàrias importantas a l'encòp per la coneissença e la practica de l’occitan mas tanben per la mesa en valor del patrimòni tolosenc.

Lo CIRDÒC que ven d'acabar un inventari de quasi 200 establiments (bibliotècas, archius, universitats, musèus, societat sabentas e associacions culturalas) que consèrvan de fonzes documentaris en occitan, a per objectiu de desvolopar aquel tipe de cooperacion. L'idèa es de melhor metre en relacion los establiments que possedisson las òbras e permetre de desvolopar lor numerizacion e publicacion numerica.

L'acòrd passat amb la bibliotèca de Tolosa respond a aquel objectiu. Un primièr trabalh es a se far : la numerizacion de la revista Lo gai saber.


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.