Lo CIRDÒC es responsable dempuèi 2011, jos la direccion de las collectivitats publicas, de la numerizacion del patrimòni escrich occitan.

Tornèt passar un acòrd amb la vila de Tolosa pel periòde 2016-2019. Lo primièr partenariat passat en 2012 permetèt de numerizar e de metre en linha a la disposicion del public un centenat de documents en occitans, ancians e rares.

Lo renovelament d'aquel acòrd permetrà la numerizacion e la mesa en linha de revistas literàrias importantas a l'encòp per la coneissença e la practica de l’occitan mas tanben per la mesa en valor del patrimòni tolosenc.

Lo CIRDÒC que ven d'acabar un inventari de quasi 200 establiments (bibliotècas, archius, universitats, musèus, societat sabentas e associacions culturalas) que consèrvan de fonzes documentaris en occitan, a per objectiu de desvolopar aquel tipe de cooperacion. L'idèa es de melhor metre en relacion los establiments que possedisson las òbras e permetre de desvolopar lor numerizacion e publicacion numerica.

L'acòrd passat amb la bibliotèca de Tolosa respond a aquel objectiu. Un primièr trabalh es a se far : la numerizacion de la revista Lo gai saber.


Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.